Anar al contingut

Prodiacodon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Prodiacodon és un gènero extint de menuts mamífers euterios pertanyent a la família Leptictidae i a l'orde Leptictida.[1]

Varis membres de la família durant el Cretácico varen ser antecessors dels primats, insectívors i virtualment de tots els órdens coneguts de euterios del Cretácico i de la primera part del Terciario.

Atres fonts inclouen tota la família Leptictidae dins dels reptils, i no dels mamífers (Phylum: Chordata; Class: Reptilia; Order: Therapsida; Family: Leptictidae; Genus: Prodiacodon)[2]

Relacions en atres gèneros

[editar | editar còdic]

Dels cinc gèneros de Leptictidae coneguts en el Paleoceno, Prodiacodon sembla ser el ancestro general de tots els demés.[3] Varen ser descrits en primer lloc per William Diller Matthew cap a 1918, i posteriorment en 1928.

Les espècies millor estudiades sobre la base dels fòssils dels que es dispon són Prodiacodon puercensis i Prodiacodon Tauricinerei. Atres espècies són: Prodiacodon concordiarcensis, Prodiacodon crustulum, Prodiacodon furor i Prodiacodon tauricineri.

Característiques

[editar | editar còdic]

Eren mamífers herbívors semblats als actuals puercoespines o els erizos.[4] Va aparéixer en el Daniense i es va extinguir en el Ypresiense. El seu pes variava entre els trenta i doscents grams, i el seu tamany era similar al d'un rata o una rata. Les seues dents tenien cims grans i esmolats, molt típics dels animals insectívors.

L'estructura de les seues patas s'assemblava a la dels animals de la família Pseudorhyncocyonidae, en les pates davanteres més curtes que les atrasseres, pero, a diferència de Leptictidium, la tébea i el peroné de Prodiacodon estaven fusionats a la mitat de la seua llongitut. L'anatomia de les pates davanteres mostra que podrien haver segut animals excavadors.[5]

Restants fòssils

[editar | editar còdic]

La majoria dels restants fòssils coneguts són peces dentarias, encara que també es dispon d'alguns ossos dels peus (de Prodiacodon puercensis): varis ossos pertanyents al tarso (astrágalo, calcàneu, navicular), i un fèmur.[1] Molts d'ells procedixen de Porc-Torrejón, en la conca de Sant Juán, Nou Mèxic. Formen part de la colecció Cope del Museu Americà d'Història Natural.

La major part dels fòssils trobats cobrixen una extensa àrea en el centre-oest d'Estats Units, com Puercan de Montana, Bloomfield (Nou Mèxic) o Cottonwood Draw, en el comtat de Fremont, Wyoming.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 The Tarsus of the Paleocene Leptictid Prodiacodon (Insectivora, Mammalia). Frederick S. Szalay. American Museum Novitates. Nº 2267. 27 d'octubre de 1966.
  2. Paleobiology Database. Genus: Prodiacodon. Global Biodiversity Information Facility (GBIF)
  3. Transactions, American Philosophical Society. Vol. 30, Partix 1, 1937. American Philosophical Society. ISBN 1422377385. Pág. 213-214
  4. Six epochs in the O.S.: Early morning of the mammals' reign. Life. The world we live in. Part VI. Age of mammals. 19 d'octubre de 1953.
  5. . Paleocene Mammals. Martin Jehle. Consultat el 1 de maig de 2008.