Phlaocyonini
Phlaocyonini és una tribu extinta de cánidos pertanyents a la subfamília Borophaginae. És un grup de cánidos que va ser endèmic d'Amèrica del Nort des del Oligoceno fins al Mioceno, entre fa aproximadament 33,3–5,3 millons d'anys, existint durant aproximadament Plantilla:Mya.[1]
El clado inclou els gèneros Cynarctoides i Phlaocyon. Els molar de Cynarctoides tenien corones en forma de mija lluna, de menut tamany. Phlaocyon tenia els cims dels molar redonejades pero de major tamany, en tendència a ser un hipercarnívoro (>75% de la dieta composta per carn).
Quatre espècies transicionales de Cormocyon i Desmocyon ocupen posicions intermiges entre Phlaocyonini i Cynarctina. Açò representa un increment gradual cap a individus de mijà tamany.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Paleobiology Database. . Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2012. Consultat el 24 de maig de 2011.
- ↑ Wang, Tedford, Taylor. Phylogenetic systematics of the Borophaginae (Carnivora, Canidae). Bulletin of the AMNH [1] archivat en Wayback Machine.; no. 243.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phlaocyonini.
