Pan paniscus
El bonobo (Pa paniscus), també cridat chimpansé pigmeo (o menys freqüentment chimpansé grácil o chimpansé nano), és un dels grans simis i una de les dos espècies que componen el gènero Pa. L'atra espècie del gènero Pa és el chimpansé comú (Pa troglodytes).[1] Si ben els bonobos són reconeguts ara com una espècie distinta per dret propi, inicialment es pensava que eren una subespecie de chimpansé (Pa troglodytes) per les similituts físiques entre les dos espècies. Taxonómicamente, els membres de la subtribu Panina chimpansés i bonobos (composta en la seua totalitat pel gènero Pa) són cridats colectivamente panines o paninos.[2][3]
Els bonobos es veuen rarament fòra del seu hàbitat natural, per #lo que no són tan coneguts com els chimpansés comuns. A primera vista s'assemblen molt a estos, pero solen tindre la cara negra, les orelles més menudes i les cames més llargues. La seua àrea de distribució és en les denses selves humides d'Àfrica central, un àrea de Plantilla:Convert de la Conca del Congo, en la República Democràtica del Congo. S'alimenten principalment de fruts i fulls que cullen dels arbres. Per l'inestabilitat política en la regió i a la timidea dels bonobos, s'ha fet relativament poca investigació de camp observant a l'espècie en el seu hàbitat natural.
Junt en el chimpansé comú, el bonobo és el parent existent més propenc als sers humans.[1] En tant cap de les dos espècies són nadadors proficientes, la formació del riu Congo fa entre 1,5 i 2 millons d'anys va dur possiblement a la especiación del bonobo. Els bonobos viuen al sur del riu i per tant varen ser separats dels ancestros del chimpansé comú, que viuen al nort del riu. No existixen senyes concretes sobre les seues sifres poblacionals, pero s'estima que existixen entre 29 500 i 50 000 individus. L'espècie està categorizada com en perille d'extinció en la Llista Roja de la UICN i està amenaçada per la destrucció d'hàbitat i el creiximent i moviment poblacional humà, si be la caça furtiva per propòsits comercials és l'amenaça més prominent. Els bonobos típicament viuen 40 anys en captiveri; es desconeix la seua esperança de vida en el seu ambient natural, pero casi en certea és molt més curta.[4]
L'espècie es caracterisa per la tendència a que els seus individus van empinats en ocasions, per la seua cultura matriarcal i igualitaria, i pel paper preponderant de la activitat sexual en la seua societat.[5]
El alemà Ernst Schwarz va descriure al bonobo en 1929. Es va basar en un cràneu conservat en el museu de Tervuren, en Bèlgica, dut un any abans pel anatomista nortamericana Harold Coolidge com a pertanyent a un jove chimpansé.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Beware the Bonds of Female Bonobos (10 de setembre 2016).
- ↑ Muehlenbein, MP. Basics in Human Evolution (en en), Elsevier Science, pp. 114–115. ISBN 978-0-12-802652-6.
- ↑ “Bonobo anatomy reveals stasis and mosaicism in chimpanzee evolution, and supports bonobos as the most appropriate extant model for the common ancestor of chimpanzees and humans” . Scientific Reports 7 (1): 608. doi:. PMID 28377592. Bibcode: 2017NatSR...7..608D.
- ↑ Rowe. Pictural Guide to the Living Primats (en en), West Hampton: Pogonias Press. ISBN 0-9648825-1-5.
- ↑ . Scientific American. Consultat el 17 de juliol de 2006.