Octodon ricardojeda
El degú de Ricardo Ojeda (Octodon ricardojeda) és una espècie de rosegador del gènero Octodon de la família dels octodontinos. Habita en el suroest del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2020 pels zoólogos Guillermo D’ Elía, Pablo Teta, Diego H. Verzi, Richard Cadenillas i James L. Patton.
- Holotip
El holotip designat és el catalogat com: MLP 12.VII.88.2. Es tracta de la pell, esquelet i cràneu d'una femella adulta, colectados per a. Alcover, A. Carlini i D. H. Verzi. Es troba depositat en la colecció de mastozoología del museu de ciències naturals de l'Argent (MLP) Faculteu de Ciències Naturals i Museu (Universitat Nacional de l'Argent), ubicat en la ciutat homònima, capital de la província argentina de Buenos Aires.
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “veïnat del riu Currhué (a menys de 20 m del mateix), en les coordenades: </noinclude>, a 200-250 m a l'est de la marge oriental del llac Curruhué Chic, parc nacional Lanín, departament Huiliches, en la província del Neuquén, Argentina”.
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Octodon deriva del idioma grec, en a on: okto significa ‘huit’ i odous, odontos és ‘dent’.[1]
L'epítet específic —un sustantiu en aposició— ricardojeda és un epónimo que referix a l'unió i contracció del nom i llinage de la persona a qui va ser dedicada, el mastozoólogo argentí Ricardo Ojeda, membre fundador de la Societat Argentina per a l'Estudi dels Mamífers (SAREM) i posseïdor d'una extensa producció centrada en rosegadors suramericans.
Història taxonómica i relacions filogenético
[editar | editar còdic]El seu descobriment com a espècie separada va ser el resultat de l'evaluació qualitativa i l'anàlisis multivariado de mides craneals i arbres de gens, obtinguts per mig de la recolecció de senyes morfològiques —qualitatives i quantitatius— i genètics —seqüències d'un gen mitocondrial i un de nuclear— aplicats a un ampli conjunt de #espècimen del gènero. Fins a la seua descripció formal les seues poblacions eren considerades com a pertanyents a l'espècie Octodon bridgesi, no obstant, l'espècie filogenéticamente més propenca és Octodon pacificus, la qual és endèmica de la illa Mocha, ubicada en aigües costeres chilenes del oceà Pacífic.[2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]Es tracta d'un degú gran, obscur, de cràneu robust, de cos pesat i coa moderadament curta, la que no presenta pinzell apical i té la base bicolor (blanca i pardusca). Exhibix vibrisas llargues —blanques algunes, negres atres— que alcancen la part mija de les orelles, les que són moderadament llargues i cobertes de pèls castanys. El seu pelaje dorsal és pardusco motejat de negre i groguenc, cada pèl medix entre 15 i 20 mm, és gris obscur en la base mentres que la punta és groguenca; en el cap esta coloració tendix més cap al agutí. Les pates estan cobertes per pèls blanc-plateados. El pelaje ventral és gris groguenc (a voltes en una taca blanca en la regió inguinal), en pèls grisos en puntes grogues.
La llongitut total és 326 mm; la llongitut total del cràneu és de 44,25 mm; la de la coa és 134 mm; la de la pata atrassera (incloent la garra) és de 38 mm; la de l'orella és 22 mm. El pes és de 195 g.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Este rosegador és un endemisme del suroest de la Argentina i àrees confrontants en Chile. En l'Argentina es distribuïx en el noroest de la Patagonia, en la part occidental de la província de Neuquén, en altitutés de 500 i 1100 m s. n. m.. Varen ser colectados materials atribuibles a este rosegador en numerosos jaciments,[4][5][6] tant de la seua distribució actual com fòra d'ella,[7] inclús en l'oest de Riu Negre, indicant que fa dèu milenis l'espècie hauria tingut una distribució major.[8]
En Chile la seua distribució és més acotada, en registres en l'entrada a la reserva nacional Malalcahuello i en Riu Colorat, comuna de Curacautín, en el noreste de la Regió de la Araucanía.
Hàbitats i costums
[editar | editar còdic]Habita en àrees semiabiertas de boscs humits dominats per espècies del gènero Nothofagus, per Araucaria araucana, o canyes Chusquea i arbustos de Baccharis. Cap a l'est viu en estepas arbustivas compostes per Stipa, neneo (Mulinum spinosum), Colletia spinosissima, Berberis microphylla i Schinus.
Els seus guaridas són excavacions fetes en montículs arenencs; es desconeix encara si ell mateixa és l'encarregat de cavar-les o si solament utilisa les construïdes per atres espècies d'animals.[9]
És un rosegador herbívor i eminentment terrestre, encara que també pot trepar. Podria ser presa de numerosos vertebrats; s'ha comprovat que és capturat per l'àguila mora o escudada (Geranoaetus melanoleucus)[6] i el muçol magallánico (Bubo virginianus magellanicus).[10]
Conservació
[editar | editar còdic]Atenint-se als lineamientos per a discernir l'estatus de conservació dels tàxons —els que varen ser estipulats per la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals “Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea” (IUCN)—,[11] els autors varen recomanar que en l'obra Llesta Roja d'Espècies Amenaçades Octodon ricardojeda siga classificada com una espècie Vulnerable (VU).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.
- ↑ Hutterer, R. (1994), "Island rodents: A new species of Octodon from Illa Mocha, Chile (Mammalia: Octodontidae)", Zeitschrift für Säugetierkunde 59: 27–41.
- ↑ Saavedra, B., Quiroz, D. and Iriarte, J. (2003). Past and present small mammals of Illa Mocha (Chile). Mammalian Biology 68: 365-371.
- ↑ Massoia, I., & M. J. Silveira (1996). Els micromamíferos del sitie Ràfol els Ciprers (Departament dels Lagos, província de Neuquén, República Argentina). Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 131:1–4.
- ↑ Pearson, O. P., & A. K. Pearson (1993). La fauna de mamífers menuts de cova Traful I (província del Neuquén, República Argentina). Præhistòria 1:211–224.
- ↑ 6,0 6,1 Podestá, D. H., S. Cirignoli, & O. F. J. Pardinas (2000). Noves senyes sobre la distribució de Octodon bridgesii (Mammalia: Rodentia) en l'Argentina. Neotrópica 46:75–77.
- ↑ Massoia, I., S. Renard de Coquet, & J. Fernández (1981). Lama guanicoe en l'economia primitiva, segons registres arqueològics verificats en l'excavació de Chenque Haichol, Neuquén. INTA, IDIA 389–390:79–82.
- ↑ Tammone, M. N., I. A. Lacey, and O. F. J. Pardiñas (2020). Dramatic recent changes in small mammal assemblages from Northern Patagonia: a caution for paleoenvironmental reconstructions. The Holocene 30:1579–1590.
- ↑ Verzi, D. H., and A. Alcover (1990). Octodon bridgesii Waterhouse, 1844 (Rodentia: Octodontidae) in the Argentinian living mammalian fauna. Mammalia 54:61–67.
- ↑ Massoia, I., J. J. Pereiro, & C. Reboledo (1991). Anàlisis de regurgitados de Bubo virginianus en La Lipela, departament Els Lagos, província de Neuquén. APRONA, Bolletí Científic 19:53–57.
- ↑ International Union for Conservation of Nature (IUCN). Standards and Petitions Subcommittee. Guidelines for using the IUCN Ret List Categories and Criteria. Versió 12. 2016.