Geositta cunicularia
El miner comú[1] (en Perú i Chile) o caminera comú (en Argentina i Bolívia) (Geositta cunicularia), o simplement miner o caminera (en Uruguay i Paraguay),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae pertanyent al gènero Geositta. És natiu del con sur i del centre oest d'Amèrica del Sur. Existixen al voltant de nou subespecies, algunes de les quals podrien ser millor tractades com a espècies diferenciades.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte dels ya mencionats, també se li coneix per pampero comú (en Bolívia),[4] miner argentí, torruana minera, barranquera, caminante, caminera de l'est, caminera del sur, caminera picolargo, carreritas, caserita, correcaminos, meneacola, minerita comú, dòna del rabosot chic, pampita o zanjeadora.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx àmpliament, per l'occident d'Amèrica del Sur, en abdós pendents dels Vages i costa del Pacífic, des del centre de Perú, per Bolívia, Chile, Argentina, cap al sur fins a Terra del Fòc; i per l'orient, des de la costa atlàntica del sur de Brasil, Uruguay, fins a l'extrem sur d'Argentina. Està pràcticament absent de la regió chaqueña.[3] En hivern hi ha una certa migració cap al nort per les aus que viuen més al sur, aplegant uns pocs d'ells fins a Paraguay.
Esta espècie és molt disseminada i localment comuna en planicies obertes, ales de tossals i àrees arenenques (incloent dunes costeres) en vegetació de pasturages esparsos. Aplega fins als 4800 m d'altitut en Perú.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 14 i 16 cm de llongitut i pesa entre 20 i 34 g.[3] El pico té la maxila grisa negruzca i la mandíbula grisa negruzca en base parda. Les pates són pardas negruzcas. El iris és pardo obscur.[5] Té el pico allargat i curvat cap a avall. El plomall varia en funció de la zona, pero és bàsicament marró en la seua esquena i la part inferior en un pit pàlit rayado, sobre l'ull una ralla pàlida, en la vora obscura dels auriculars coberteras i bar pàlit rojós a través de les ales. La coa és obscura en una base beige i pot lluir tons grocs en les plomes exteriors.
Comportament
[editar | editar còdic]És un au principalment terrestre, i normalment discreta; forrajea calmamente solitària o en parelles i a voltes s'encaramalla en cerques o arbustos baixos. En periodo no reproductiu, solen juntar-se en menuts grups.[6] És molt caminadora (d'a on provenen alguns dels seus noms populars).[5]
Alimentació
[editar | editar còdic]La seua dieta consistix d'artròpodes i algunes llavors; es varen registrar itens com Diptera i Coleoptera, inclusivament larves.[3]
Reproducció
[editar | editar còdic]Construïx el niu, amagat i elaborat, en coves o túnels de fins a tres metros de profunditat, excavat en barrancas, en el sol o en clavills o buits (d'a on prové el seu nom comú: miner), en dunes o bancs d'arena (lo que facilita molt el seu treball). La nidificación ocorre entre els mesos d'agost i decembre. La posada sol ser de dos o tres ous blancs que coloca en una cambra, acolchonada en pastures al final del túnel. Els ous medixen en promig 24 x 18 mm. Els pichones són alimentats per abdós pares.[5][4]
Vocalisació
[editar | editar còdic]La vora, generalment donat en vol, és una série de notes trinadas llentes prou musicals. Les notes són més agudes en les aus meridionals.[6]
Depredadors
[editar | editar còdic]Els adults poden ser depredados per la lechuza dels campanars (Tyto furcata) i pel falcó pelegrí (Falco peregrinus).[5]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de novembre de 2018. P. 104.
- ↑ Miner Comú Geositta cunicularia (Vieillot, 1816) en Avibase. Consultada el 8 de novembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Common Miner (Geositta cunicularia) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en anglés). Consultada el 7 de novembre de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Miner Geositta cunicularia en Aus de Chile. Consultada el 8 de novembre de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (2016).Comunicacions del Museu Provincial de Ciències Naturals “Florentino Ameghino” (Nova Série)..20(2)
- 1-620.ISSN 0325-3856.Consultat el 8 de novembre de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ridgely, Robert & Tudor, Guy. 2009. Geositta cunicularia, p.263, làmina 1(4), en Field guide to the songbirds of South America: the passerines – ORD edició – (Mildred Wyatt-World séries in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0