Estronci
L'estronci és un element químic, metal, de color groc, bla, i molt oxidable. S'utilisa principalment en l'indústria pirotècnica, ceràmica i del vidre.
El seu símbol és Sr i el seu número atòmic és 38.
Característiques[editar | editar còdic]
L'estronci és un metal bla de color argentat lluent, algo maleable, també alcalí, que ràpidament es oxida en presència d'aire adquirint un to groguenc per la formació d'òxit, per lo que deu conservar-se sumergit en parafina. Per la seua elevada reactivitat el metal es troba en la naturalea combinat en atres elements formant composts. Reacciona ràpidament en l'aigua lliberant hidrogen molecular per a formar l'hidròxit d'estronci.
El metal ardix en presència d'aire —espontàneament si es troba en pols finamente dividit— en flama roja rosada formant òxit i nitrur; ya que en el nitrogen no reacciona per baix de 480 °C forma únicament l'òxit quan ardix a temperatura ambiente. Les sals volàtils d'estronci, pinten d'un bell color carmesí les flames, per lo que s'usen en la pirotècnia.
Com l'estronci és molt similar al calci, és incorporat a l'os. Els quatre isòtops fan lo mateix, en similars proporcions a les trobades en la naturalea. No obstant, la distribució real dels isòtops tendix a variar de forma considerable d'un lloc geogràfic a un atre. Aixina, analisar ossos d'un individu podria ajudar a determinar la regió d'a on prové. Esta tasca ajuda a identificar patrons d'antigues migracions, aixina com l'orige de restants humans de cementeris de batalles. Per lo mateix, l'estronci és d'utilitat per a la ciència forense.
Presenta tres estats alotròpics en punts de transició a 235 °C i 540 °C.
Aplicacions[editar | editar còdic]
Hui en dia l'us més destacat de l'estronci dins de la ciència és el de la construcció dels rellonges atòmics més moderns i precisos que es coneixen, superant per varis zeros als rellonges atòmics de Cesi fins ara usats. Fins fa uns anys també s'utilisava en cristals per a tubos de rajos catòdics de televisors en color per l'existència de regulacions llegals que obliguen a utilisar este metal per a filtrar els rajos X evitant que incidixquen sobre l'espectador.
Atres usos són:
- Pirotècnia (nitrat)
- Producció d'imans de ferrita
- El carbonat s'usa en el refinat del zinc (per a l'eliminació del plom durant l'electròlisis), i el metal en la desulfurisació de l'acer i com a component de diverses aleacions.
- El titanato d'estronci té un índex de refracció extremadament alt i una dispersió òptica major que la del diamant, propietats d'interés en diverses aplicacions òptiques.
- Atres composts d'estronci s'utilisen en la fabricació de ceràmiques, productes de vidre, pigments per a pintures, llànties fluorescents i medicaments.
- L'isòtop radiactiu Sr-89 s'usa en la teràpia del càncer, el Sr-85 s'ha utilisat en radiologia i el Sr-90 en generadors d'energia autònoms
- Ranelato d'estronci (es definix com l'unió d'un àcit orgànic, l'àcit ranèlic en 2 àtoms d'estronci estable): fàrmac per a tractar osteoporosis, ya prescrita en l'Unió Europea, pero no en EE.UU.
Referències[editar | editar còdic]
- Marie PJ, et al, An uncoupling agent containing strontium prevents bone loss by depressing bone resorption and maintaining bone formation in estrogen-deficient rats, J Bone Miner Res, 8; 5:607-15, 1993
- Ober, Joyce A.; Polyak, Désirée E. «Mineral Yearbook 2007: Strontium» (PDF). United States Geological Survey
- Ober, Joyce A. «Mineral Comodity Summaries 2008: Strontium» (PDF). United States Geological Survey
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Losee FL, et al, A study of the mineral environment of caries-resistant Navy recruits, Caries Res, 3:223-31, 1969
- Murray, T. (1993). «Elemementary Scots: The Discovery of Strontium». Scottish Medical Journal 38: 188-189
- Partington, J.R. (1942). «The early history of strontium». Annals of Science 5: 157. doi:10.1080/00033794200201411
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estronci.
