Estret de Bering
L'estret de Bering és un braç de mar localisat entre l'extrem oriental d'Àsia (Uelen, Sibèria) i l'extrem nort occidental d'Amèrica (Tin City, Alaska). Les seues aigües comuniquen la mar de Chukchi, al nort, en la mar de Bering, al sur. La seua amplària és de 82 km entre les immediacions del cap Dezhnev en la peninsula de Chukchi, en Rússia, que constituïx el punt més oriental (169° 39' W) del continent d'Àsia, i les rodalies del cap Príncip de Gales, en Alaska, Estats Units, que és el punt més occidental (168° 07' W) d'Amèrica del Nort.
La regió en que es troba es nomena Beringia. Segons la teoria més acceptada, l'home migrà des d'Àsia fins Amèrica passant per est estret, possiblement aprofitant un periodo glaciar i la congelació de la mar aixina com el nivell més baix de les aigües.
ExploracióEditar
El nom fon posat en honor a Vitus Bering, l'explorador danés al servici de l'imperi Rus que el creuà en l'any 1728.
Des d'al menys l'any 1562 els geógrafs europeus sospitaven que existia un estret d'Anian entre Àsia i Amèrica del Nort. En l'any 1648 Semion Dezhniov provablement passà a través de l'estret, pero el seu relat no aplegà a Europa. Posteriorment, fon redescobert, explorat i estudiat de nou en l'any 1728 pel navegant danés, al servici de Rússia, Vitus Bering. Més avant fon explorat pels navegants britànics James Cook (1778) i Frederick William Beechey (1826).
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estret de Bering.