Chersophilus duponti

Archiu:Dupont's Lark, Morocco 1 (crop) (cropped).jpg

torruana ricotí (Chersophilus duponti)

La torruana ricotí o torruana de Dupont (Chersophilus duponti)^[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Alaudidae pròpia de la regió mediterrànea. És l'única espècie del gènero Chersophilus.

Descripció

És un au de coloració en general marró clar, de tamany molt similar a la cogujada comuna, d'uns 18 cm^{cita requerida} pero en un pico casi tan llarc com la llongitut del seu cap, marró clar i curve. Cap marró en una llista ocular pàlida i ampla; plomall de les ales alternant tons marró obscur i vores de les plomes molt més clars, conformant un patró críptico; pit blancuzco en pintes marrons. Té una vora molt característica que termina en nota aflautada; d'ahí el nom de torruana ricotí, una onomatopeya de la seua vora^{cita requerida}, de la mateixa manera que rocín en Aragó.^[2]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 29 de setembre de 2018.
↑ Ací se li coneix en el nom de rocín, onomatopeya de la cridada que sol emetre en amanecer, puix sembla ser un pardal molt madrugador (1980) Fauna d'Aragó: Les aus, Saragossa: Guara, p. 84. ISBN 8485303431.

[1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 29 de setembre de 2018.

[2] Ací se li coneix en el nom de rocín, onomatopeya de la cridada que sol emetre en amanecer, puix sembla ser un pardal molt madrugador (1980) Fauna d'Aragó: Les aus, Saragossa: Guara, p. 84. ISBN 8485303431.

[1]

[2]