Castoria angustidens
La rata de la serra do Mar (Akodon serrensis) és una espècie del gènero Akodon, rosegadors que s'inclouen en la família dels cricétidos.[1] Habita en selves tropicals i subtropicales en zones montanyoses del centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1902 pel zoólogo britànic Oldfield Thomas, amprant el mateix nom científic.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Serra do Mar, Roca Nova, a una altitut de 1000 msnm, estat de Paraná, Brasil”.[2]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat posseïx el número original 803; es tracta d'un macho adult capturat el 25 d'agost de 1901 per Alphonse Robert.[2]
Caracterisació i relacions filogenético
[editar | editar còdic]L'eixemplar tipo va medir en fresca 88 mm de llarc sumant el cap i el cos; la coa va medir 78 mm, l'orella 18 mm; el cràneu va medir 27 mm de llarc.[2]
Va ser caracterisada pel net color ocre de les puntes dels pèls de la pancha, per l'ocre de la seua regió inguinal, pel seu color general obscur bistre i per les proporcions del seu cràneu.[2]
Pertany al subgénero “Akodon” i, dins d'ell, a el “grup d'espècies Akodon mollis”,[3] encara que para Brandi S. Coyner deu ser ubicada separadament als atres grups d'espècies, en “incertae sedis”.[4]
Des de la seua descripció, sempre va ser reconeguda com a espècie plena,[5][6][7] estant ben diferenciada d'atres espècies de Akodon, segons resultats d'estudis efectuats en seqüències del citocromo b.[8]
La taxonomia genèrica d'esta espècie és encara incerta, es requerix més investigació, des de que en l'any 2003 Guillermo D'Elía i un equip de colaboradors varen trobar que genèticament estaria relacionat en la rata tope misionero (Thaptomys nigrita).[9] En 2005, Brandi S. Coyner secuenció el gen citocromo b de 189 eixemplars de distintes espècies de Akodon; la filogenia resultant va revelar un clado monofilético, en A. serrensis colocat com l'espècie més basal de l'arbre molecular obtingut, apartant-se dels restants tàxons en valors de divergència elevats (15,567 %).[4] Açò va dur a que l'autor recomane destinar a esta espècie una atenció adicional, per a determinar si mereix ser reconeguda dins d'un gènero distint.[4]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]És una rata endèmic del surest de Brasil, contant en poblacions en els estats de: Espírito Sant, Mines Gerais, Ric de Janeiro, São Paulo, Paraná i Santa Catarina, aplegant pel sur fins a les proximitats de la frontera en Riu Gran del Sur i per l'oest fins a pràcticament el llímit en la Argentina.
És una espècie d'hàbits terrestres que viu en el pis d'ambients selváticos, especialment en la serra do Mar i en la serra de la Mantiqueira, en altituts entre 1000 i 2700 m s. n. m., sent més comú en #elevació intermiges. En la partix sur de la seua distribució habita també a menor altitut.
Si ben va ser repetidament citada per a la província de Missions en el nordest argentí,[10] els #espècimen de dit país varen ser posteriorment reasignados a una espècie pròpia (distinta a Akodon serrensis): Akodon paranaensis, descrita en l'any 2000 pels zoólogos Alexandre O. Christoff, Valéria Fagundes, Ives. J. Sbalqueiro, Margarete S. Mattevi i Yatiyo Yonenaga-Yassuda.[11]
Conservació
[editar | editar còdic]Segons la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), en posseir una àmplia distribució (que permet presumir està acompanyada d'una gran població), al no contar en majors perills i viure en algunes àrees protegides, la va classificar com una espècie baix “preocupació menor” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades, encara que algunes de les seues poblacions es varen vore afectades per l'elevat índex d'desforestación que va sofrir el seu hàbitat, la mata atlàntica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Musser, G. G. and Carleton, M. D. 2005. Superfamily Muroidea. In: D. I. Wilson and D. A. Reeder (eds), Mammal Species of the World: a geographic and taxonomic reference, pp. 894-1531. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, USA.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Thomas, O. (1902). On mammals from the Serra do Mar of Paraná, collected by Mr. Alphonse Robert. Annals and Magazine of Natural History 7:59–64.
- ↑ Hershkovitz, P. 1990. Mice of the Akodon boliviensis size class (Sigmodontinae, Cricetidae), with the description of two new species from Brazil. Fieldiana: Zoology 57: 1-35.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Coyner, B. S. (2010). Phylogenetic Relationships and Historical Biogeography of the Genus Akodon (Rodentia: Cricetidae). (Tesis). Oklahoma State University.
- ↑ Cabrera, A. (1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" i Institut Nacional d'Investigació de les Ciències Naturals 4:309-732.
- ↑ Gyldenstolpe, N. C. G. F. (1932). A manual of Neotropical sigmodont rodents. Kungl. Svenska Vetenskapsakad. Handlingar, Stockholm, Band 11 (3): 1-164.
- ↑ Moojen, J. (1952). Vos rosegadors do Brasil. Ministério dona Educação i Saúde, Institut Nacional do Livro, Rio de Janeiro. 214 p.
- ↑ Geise, L., Smith, M. F. and Patton, J. L. 2001. Diversification in the Genus Akodon (Rodentia: Sigmodontinae) in Southeastern South America: Mitochondrial DNA Sequence Analysis. Journal of Mammalogy 82(1): 92-101.
- ↑ D’Elıa, G. (2003). Phylogenetics of Sigmodontinae (Rodentia, Muroidea, Cricetidae), with special reference to the akodont group, and with additional comments on historical biogeography. Cladistics, 19, 307-323.
- ↑ Liascovich, R. C. and O. A. Reig (1989). Low chromosomal number in Akodon cursor montensis Thomas, and karyologic confirmation of Akodon serrensis Thomas in Missions, Argentina. Journal of Mammalogy 70:391–395.
- ↑ Christoff, A. O., V. Fagundes, I. J. Sbalqueiro, M. S. Mattevi, and I. Yonenaga-Yassuda (2000). Description of a new species of Akodon (Rodentia: Sigmodontinae) from southern Brazil. Journal of Mammalogy, 81(3): 838-851.