Carodnia
Carodnia és un gènero extint de mamífers placentarios de l'orde Xenungulata que varen viure durant el Paleoceno en Sudamérica. Era una espècie més del clado extint de meridiungulados. Va viure en el Eoceno enjorn de Sudamérica i va ser classificat en el orde Xenungulata.[1] S'han trobat els seus fòssilés en Bacia de Itaboraí (Brasil) i en la Patagonia (Argentina).
S'ha relacionat en l'orde Pyrotheria, a on alguns estudiosos colocaven a Carodnia, pero esta suposició es contradiu en la troballa del nou xenungulado, Notoetayoa gargantuaicita requerida. Carodnia media uns 2,20 m de llongitut i pesava uns 170 kgcita requerida t. Era un animal herbívorcita requerida. Era de cos baix i tenia uns característics claus. Era prou més gran que els seus contemporàneus, sent unes dèu voltes més grans que atres herbívors trobats en el seu hàbitat, se supon que el seu major tamany li servia de protecció i per a ocupar una posició privilegiada.cita requerida
Per convergència evolutiva en ocupar el seu mateix caseta ecològica era també molt similar al pantodonto Coryphodon, als dinoceratos Prodinoceras i Probathyopsis d'Amèrica del Nort en els que no estava emparentat.cita requerida
Descripció
[editar | editar còdic]Simpson va senyalar que Carodnia s'assemblava al primitiu unitaterio Probathyopsiscita requerida. Encara que Paula Couto també va fer esta comparació, ell va situar a Carodnia en el nou orde Xenungulatacita requerida.Gingerich 1985 va concloure que Probathyopsis compartia vàries característiques dentals en Carodnia, pero en este últim la dentició anterior és més reduïda, el segon #premolar inferior i els premolars superiors eren engrandits i en punta, i que el primer i segon molar eren més lofodontes. Gingerich va pensar que les diferències podrien justificar una família separada per a Carodnia pero va propondre que esta deuria incloure a Probathyopsis.Cifelli 1883 va agrupar a Carodnia en els Pyrotheria pero més vesprada va concloure que era un error.[2]
Carodnia es caracterisa per presentar bilofodoncia,[explicació 1] en el primer i segon molar i lofos més complexos[explicació 1] en el tercer molar, #lo que sugerix possibles afinitats en els piroterios, uintaterios, i inclús els arctociónidos. Els ossos del peu són més curts i robusts i els dígits terminen en ossos unguales amples i aplanados, similars a piteus sense fissures, a diferència de qualsevol atre meridiungulado conegut.[3]
C. feruglioi i C. cabrerai (de la SALMA Riochiquense de la Patagonia)[2] solament són coneguts per uns quants restants dentals. C. vieirai (de la SALMA Itaboraiense d'Itaborai)[2] és conegut de restants molt més complets que inclouen dents i ossos craneals i postcraneales incloent una mandíbula casi completa, vàries vèrtebres, i varis ossos parcials de les pates.[4]
Quan Simpson 1935 va descriure inicialment a Carodnia i a Ctalecarodnia, el primer va ser conegut solament a partir d'un molar esquerre el qual no estava present en l'últim, #lo que feya molt dificultosa la comparació.Paula Couto 1952, basant-se en restants considerablement més complets, va concloure que els molar i premolars d'abdós eren indistinguibles i per lo tant reduïen a Ctalecarodnia a ser un sinònim més modern. Paula Couto també va senyalar que la dentició de C. cabrerai i C. feruglioi són similars llevat pel tamany, i que C. feruglioi pot ser un juvenile de C. cabrerai, pero aixina i tot va mantindre el seu estatus com a espècies distintes.[5]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ McKenna, M. C., & Bell, S. K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gingerich 1985, pàg. 130–1
- ↑ Rose 2006, Xenungulata, p. 238
- ↑ Paula Couto 1952, pàg. 371–2
- ↑ Paula Couto 1952, pàg. 372–3
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "explicació", pero no es trobà una etiqueta <references group="explicació"/>