Cadena carbonada
Una cadena carbonada és l'esquelet de pràcticament tots els composts orgànics i està formada per un conjunt de varis àtoms de carbono, units entre sí per mig de enllaços covalents carbono-carbono i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades estructures, lo que origina infinitat de composts diferents.[1]
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.[2] Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.
Tipos de cadenes[editar | editar còdic]
Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, grups funcionals o heteroàtoms. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des d'a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els polímers.
| Cadena llineal sense ramificacions |
Cadena llineal ramificada |
Cadena cíclica | Dos cicles condensats |
|---|---|---|---|
|
|
|
|
| Eicosà, C20H42 | Isocetà, C16H34 o 2,2,4,4,6,8,8-heptametilnonano |
Cicloundecà, C11H22 | 1-metilnaftalé, C11H10 |
Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també nomenats confòrmers.
La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels alquens o els àcits grassos insaturats.
La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels alquí.
| Només enllaços simples | Algun doble enllaç | Algún triple enlace | Cadenes carbonades largas y complejas |
|---|---|---|---|
|
|
|
|
| Ànguls pròxims a 109º 28' | Àngul pròxim a 120º | Àngul pròxim a 180º | Arrollaments en forma d'hèliç en una molècula de proteïna. |
En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la nomenclatura IUPAC.
Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els radicals o grups substituents (com el metil, -CH3; etil, -CH2-CH3...)i els grups funcionals (com el grup alcohol, -OH).
Isomeria de cadena[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Isomeria.
L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, nomenada isomeria de cadena. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C4H10.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Bioquímica. Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38
- ↑ Química orgánica simplificada. Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cadena carbonada de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.