La cabanya del tio Tom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 22:10 6 jun 2016 per Posmo (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Portada de l'edició de Boston de 1852 '''''La cabanya del tio Tom''''' (originalment en [[Idioma anglés|anglés]...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Portada de l'edició de Boston de 1852

La cabanya del tio Tom (originalment en anglés: Uncle Tom's Cabin) és una novela de l'escritora nortamericana Harriet Beecher Stowe. Fon publicada per primera volta el 20 de març de 1852.

L'obra té la esclavitut com a tema central. Narra dos històries paraleles: la del negre de la casa i el negre del camp. El primer, el tio Tom, complaent i cregut, sense poder imaginar un futur fòra de la plantació; el segon, dispost a tot per a conseguir la seua llibertat i la de la seua família.

Fon la novela més venuda en el sigle XIX (i el segon llibre més comprat de l'época, despuix de la Bíblia), i fon escrit en l'intenció de donar-li major impuls a la causa abolicionista en els Estats Units anteriors a la Guerra Civil. Despuix del primer any de la seua publicació, es varen vendre unes 300.000 còpies del llibre. La comparació en la Bíblia, destacant la seua popularitat, és significativa, ya que Harriet Beecher Stowe fon una devota i comedida cristiana, filla del president d'un seminari cristià, i esposa d'un professor de lliteratura bíblica en la facultat. Els llectors que acodien a l'iglésia respondrien favorablement a Uncle Tom's Cabin perque fon pensat en els valors que la Bíblia exponia com a propis.

Històricament, el llibre fon escrit en dates en que Estats Units (junt en Brasil) eren un dels pocs paisos que seguien admetent l'esclavitut llegal i este llibre, contribuí a profundisar el debat i a ampliar la consciència dels nortamericans respecte al sistema esclaviste. Tant fon aixina que quan el President Abraham Lincoln va conéixer a l'autora del llibre en 1862, en plena Guerra de Secessió, li va expressar: "De manera que és vosté la menuda dòna que va escriure el llibre que va provocar esta gran guerra".[1]

Referències

  1. David M. Kennedy i Thomas Bailey, The american Pageant (Lexington, MA.: D.C. Heath and Company, 1986), p. 208

Enllaços externs

Commons