Tònica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:41 6 abr 2009 per Muçol (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|La tònica ''Canadà Dry''; a l'esquerra baix llum normal i a la dreta baix llum ultravioleta L' '''aigua tònica''', o s...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:600px-Tonic water uv.jpg
La tònica Canadà Dry; a l'esquerra baix llum normal i a la dreta baix llum ultravioleta

L' aigua tònica, o simplement, tònica és un refresc carbonatat aromatisat en quinina. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este aromatisant amarc. La quinina és un alcaloide que s'extrau de la corfa de l'arbre de la quina, i té propietats antipirètiques, analgèsiques i antimalaries.

La beguda sorgí com a mesura de profilaxis contra la malària sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'Àsia i Àfrica; pero després s'estengué per tot el món.

Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa aigua carbonatada i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada gin tonic, que és una mescla de Ginebra i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense sucre o aromatisades en llima (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix llum ultravioleta (llum negra) a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

En alguns països hipanoamericans rep el nom de aguakina o aguaquina.

Marques de tònica: