Nacionalsindicalisme
Revisió de 14:16 25 nov 2015 per Katxis (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumbnail|Escut del desaparegut [[Sindicat Espanyol Universitari (SEU), que es declarava "nacional-sindical...»)
Escut del desaparegut Sindicat Espanyol Universitari (SEU), que es declarava "nacional-sindicaliste" i era l'única organisació estudiantil llegalisada en Espanya durant el franquisme.
El nacionalsindicalisme', també denominat falangisme, és una teoria econòmica i política naixcuda en 1931 en Espanya, d'inspiració fascista i adaptada a les particularitats de l'Espanya de l'época[1]. De caràcter antiparlamentari i contrari als partits polítics, defén el corporativisme basant-se en un estat totalitari a través d'un sindicat únic i vertical en el que s'aglutinarien empresaris i treballadors al servici de la nació. Es definix anticapitaliste i antimarxiste (tercerposicionisme) i destaca pel seu nacionalisme extrem i la seua defensa del catolicisme, contemplant la via revolucionària per a alcançar els seus objectius polítics.
Referències
- ↑ Ledesma Ramos fon el primer intelectual que definí un fascisme espanyol relativament clar i precís. Payne. P.135