Ruta de la seda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Ruta de la Seda fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda chinenca des del sigle I a. C., que s'estengué per tot el continent asiàtic, conectant en China, en Mongòlia, el subcontinent d'Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment Xi'an) en China, passant entre atres per Karakorum (Mongòlia), el Pas de Khunjerab (China/Pakistan), Susa (Pèrsia), la Vall de Fergana (Tayikistan), Samarcanda (Uzbekistan), Taxila (Pakistan), Antioquia en Síria, Aleixandria (Egipte), Kazan (Rússia) i Constantinopla (actualment Istambul, Turquia) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la Ciutat i Regne de Valéncia com a primera indústria de seda de la Península Ibèrica, fins alls confins d'Europa i Somàlia i Etiopia en Àfrica oriental.

El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà Ferdinand Freiherr von Richthofen, qui ho introduí en la seua obra Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda, en 1877. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, l'elaboració de la qual era un secret que només els chinencs coneixien. Els romans es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de llana o de lli, àmbar, marfil, laca, espècies, vidre, materials manufacturats, coral, etc.

En juny de 2014, l'Unesco elegí un tram de la Ruta de la Seda com a Patrimoni de l'Humanitat en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de China fins a la regió de Zhetysu, situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en China, Kazakhstan i Kirguistan.

Referències