Ambrosio Huici

Ambrosio Huici Miranda naixque en 1880 en Huarte (Navarra) i faltà el 9 de novembre de 1973 en Valencia (93 anys

).

Biografia

En 1897 ingressà en la companyia de Jesús, a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a Beirut, a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'Universitat de Granada i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fa.

Traslladat a Madrit, es doctora en filosofia i lletres, despuix treballa per a varis periodics, va a Tánger per a seguir la guerra en Marroc i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.

En 1910 li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de llati. Aprova les oposicions i es nomenat professor en Baeza, aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la batalla de Las Navas de Tolosa.

En 1912 per a recordar l'aniversari de la batalla es convocà un certamen en Pamplona, pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de Sancho VII i posà en dubte un símbol navarres com son les cadenes portades de les Navas, a banda de llevar importancia a l'aportacio navarresa en la batalla

Poc despuix aprova unes oposicions per a la catedra de llati de l'Institut General i Tecnic de Valencia (actual Institut Lluís Vives) a on es trasllada a viure. Escomença a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llati basat en el llati migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre Jaume I que a editar despuix (vore bibliografia).

En els anys vint establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls Manuel Sanchís Guarner.

Durant la segona república es simpatisant de Izquierda Republicana, lo que li portarà problemes a l'acabar la guerra, donat que serà condenat a preso i perdra el seu carrec de catedratic de llati. Eixirà de preso en 1941.

No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels quaranta comença la seua etapa mes fructifera en l'investigacio, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la batalla de Zalaca, inicia la seua amistat en Lévi-Provençal. S'escomença a valorar la seua aportacio de la traduccio de les fonts àraps per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.

Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en 1952. D'esta epoca i posteriors son la publicacio d'alguns volums de la Colección de Cronicas Árabes de la Reconquista, seguix en el seu estudi sobre la batalla del Salado, que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra Las grandes batallas de la Reconquista durante las invasiones africanas (1956) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de Zalaca, Batalla d'Uclés (1108), batalla d'Alarcos, Navas de Tolosa i el lloc d'Aledo, ademes d'alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de Tarifa i la batalla del Salat. Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les àraps en relacio a eixes batalles. El mateix any escomença a publicar la seua gran obra Historia politica del Imperio Almohade

Colabora en La enciclopedia del Islam o en The Cambridge History of Islam i escomença a publicar en el diari valencià Las Provincias, una serie d'articuls sobre Valencia en l'epoca musulmana que sera la llavor del seu llibre Historia musulmana de Valencia y su región. Escomençà la critica a la visio que es tenia sobre el Cid basat en Menéndez Pidal

Faltà als noranta i tres anys (1973), els seus archius foren donats al seu colaborador Antonio Ubieto Arteta i part de la seua biblioteca a l'Universitat de Valencia. A partir de 1976 la professora Ampar Cabanes Pecourt escomençà a actualisar el seu llibre Documentos de Jaime I de Aragón.

Obra

Llibres

• Historia musulmana de Valencia y su región. (1970) Anubar Ediciones ISBN 84-7013-031-5 (edició original 1969-1970)
• Historia política del Imperio Almohade. (2000) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2660-3 (edició original 1956-1959) dos volums
• Las grandes batallas de la reconquista durante las invasiones africanas. (2000) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2659-X (edició original 1956)

Edicions, traduccions

• Documentos de Jaime I de Aragón. (1976) con Cabanes Pecourt, María Desamparados. Anubar Ediciones ISBN 84-7013-077-3 (3 tomos) (Editat per Huici originàriament entre 1916 i 1922)
• Cocina hispano-magrebí durante la época almohade: según un manuscrito anónimo del siglo XIII. (2005) Ediciones Trea, S.L. ISBN 84-9704-175-5 (edicio original 1956-1957)(traductor)
• Al-Hulal al Mawsiyya' : crónica árabe de las dinastías almorávide, almohade y benimerin.Tetuán. Editora Marroquí, 1951 (traductor).

Bibliografia

• Historia política del imperio almohade. (2000) Editorial Universidad de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudio introductorio sobre su biografía de Vicente Carlos Navarro Oltra, estudio de su obra de Emilio Molina López y repertorio bibliográfico por Vicente Carlos Navarro Oltra

Enllaços externs

• Recopilació d'obres d'Ambrosio Huici Miranda i mes
• Recopilació d'obres en Anubar