Ford Galaxy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:00 30 abr 2015 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Anar a la navegació Anar a la busca

El Ford Galaxy és un monovolum del segment D produït pel fabricant d'automòvils estatunidenc Ford Motor Company des de l'any 1991. El Galaxy és un cinc portes de motor davanter transversal i tracció davantera, disponible en cinc o set places.

Primera generació (1991-2008)

Archiu:VEH349.jpg
Ford Galaxy de l'any 1995

La primera generació del Galaxy fon desenrollada en colaboració en el Grup Volkswagen, que creà dos models idèntics, el Volkswagen Sharan i el SEAT Alhambra. Els tres foren fabricats en Palmela, Portugal, i les diferencies entre ells se trobaven en el frontal, la part de darrere, l'interior i l'equipament.

La majoria dels motors del Galaxy eren del Grup Volkswagen: un Diesel de quatre cilindres i 1.9 litros de cilindrada de entre 90 i 130 CV de potencia màxima, i un V6 gasolina de 2.8 litros, inicialment de dos vàlvules per cilindre i 174 CV i despuix de quatre vàlvules per cilindre i 204 CV. Els gasolina menys potents eren d'orige Ford, els 2.0 litros i 2.3 litros de quatre vàlvules per cilindre.

Segona generació (2008-present)

Archiu:Ford Galaxy 2008 front.JPG
Ford Galaxy de l'any 2008

La segona generació del Galaxy fon presentada al públic en el Saló de l'Automòvil de Ginebra de 2008 i posat a la venda en març d'eixe any. Compartix plataforma i motors en el Ford Mondeo, un turisme, i el Ford S-Max, també un monovolum del segment D; els tres son fabricats en Genk, Bèlgica.

Els seus motors son de quatre cilindres en llínea i dissenyats per Ford. Els gasolina son un 1.8 litros de cilindrada i 100 o 125 CV de potencia màxima, i un 2.0 litros de 145 CV. Els Diesel son un 1.8 litros de dos vàlvules per cilindre i 125 CV de potencia màxima, un 2.0 litros de quatre vàlvules per cilindre i 130 o 140 CV, i un 2.2 litros de 175 CV, tots ells en turbocompresor de geometria variable, intercooler i injecció directa common-rail.

Referències