Conquista musulmana de la península Ibèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Es coneix com a etapa musulmana de la península ibèrica[1][2] o conquista àrap/musulmana d'Hispània[3] al complex procés polític i militar que al llarc del principi del segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Àndalus musulmà, així com la génesis dels principals regnes cristians medievals peninsulars[4].

La conquesta del regne visigot per dirigents àraps del Califat Omeya va ser un procés que va durar quinze anys, del 711 al 726, en el qual es va arribar a prendre tot l'actual territori de l'Espanya peninsular i Portugal continental i part del sur de França, si ben lo que era el territori peninsular del regne estava completament conquistat en l'any 720, després de deu anys de l'inici de la conquesta.

Encara que el procés en total va ocupar tot este temps, la cronologia no és exacta quant als anys i les dates, sino només aproximada, puix les fonts diferixen entre si. Ademés d'estos anys de conquesta, cal sumar els anys anteriors que els àraps i berebers musulmans portaven dissenyant-la, reconeixent el terreny i preparant, pel que sembla, futures aliances. Ha de senyalar-se que una bona part del gruix de musulmans arribats a la península no eren ètnicament àraps, sino berebers.

Referències

  1. Castro, A. (1965). La realidad histórica de España. México, Porrúa, p. 175.
  2. «Perspectivas de la filosofía, hoy». Entrevista a Julián Marías. Lauand, J., en Notandum, Revista Semestral Internacional de Estudios Académicos, Año I N. 1 enero–junio 1998.
  3. Roger Collins, La conquista árabe. 710–794, en Historia de España. Ed. Crítica.
  4. Pérez, J. (2001). «De los tiempos prehistóricos a la invasión musulmana», en Historia de España, Crítica, ISBN 84-8432-091-X.