Robert Goddard

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Robert Goddard
Dr. Robert H. Goddard - GPN-2002-000131.jpg
Nacionalitat: Estadounidenc
Ocupació: Ingenier
Naiximent: 5 d'octubre de 1882
Lloc de naiximent: Worcester, Massachusetts, Estats Units
Defunció: 10 d'agost de 1945 (als 62 anys)
Lloc de defunció: Baltimore, Maryland, Estats Units

Robert Hutchings Goddard (Worcester, Massachusetts; 5 d'octubre de 1882Baltimore, Maryland; 10 d'agost de 1945) fon un dels pioners en el camp dels coets. Encara que el seu treball en este camp fon revolucionari, sovint fon ridiculisat per les seues teories, que estaven molt per davant del seu temps. Rebé poc reconeiximent durant la seua vida, pero finalment seria cridat com un dels pares dels coets espacials.

Joventut i inspiració

Goddard naixqué en Worcester, Massachusetts. Escomençà a interessar-se per l'espai quan llegí la novela classica de H. G. Wells, La guerra dels móns quan tenia 16 anys.[1] La seua dedicació pels coets s'iniciaria el 19 d'octubre de 1899. Mentres pujava a un cirerer per a podar les seues branques, imaginà, i més tart escrigué, "que maravellós seria construir algun dispositiu que tinguera la possibilitat d'ascendir a Mart, i com semblaria en una escala diminuta, si s'elevase des de la praderia als meus peus." Durant el restant de la seua vida considerà el 19 d'octubre com el "dia de l'aniversari", una festivitat privada.

Educació i primers treballs

En 1908, Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de Física en la Universitat Clark, posgraduant-se en 1910 doctorant-se en 1911. En 1914 dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la Smithsonian Institution. En 1919 escrigué sobre la possibilitat d'un viage a la Lluna.

Goddard llançà el primer coet de combustible liquit (Goddard 1) el 16 de març de 1926, en Auburn. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant propelents liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de cols, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles.

També desenrollà l'idea del bazooka realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la Primera Guerra Mundial. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la Segona Guerra Mundial.

Referències

  1. Martos, A. (2009). Breve Historia de la carrera espacial. Ediciones Nowtilus. ISBN 9788497637657.

Enllaços externs