Emma Goldman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:23 28 oct 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Emma Goldman''' (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940)<ref name="Morre Emma Goldman no New York Tim...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940)[1] fon una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la filosofia anarquista de la primera mitat del segle XX a Amèrica del Nort i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista. D'orige lituà, el 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista[2] després la revolta de Haymarket. A Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i companyer de tota la vida, van planejar l'assessinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.[3] Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'anticoncepció.[4] El 1906, Goldman va fundar el diari anarquista "Mother Earth" (Mare Terra).[5]

Referències

  1. The New York Times (14 de maig de 1940) accés el 20 d'abril del 2008
  2. University of Illinois at Chicago Biografia de Emma Goldman. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008.
  3. Plantilla:Ref-notícia
  4. Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.
  5. Goldman, Living, pàg. 377.