Meiosis

La meiosis és un tipo de divisió celular en la que a partir d'una cèlula mare diploide, s'obtenen quatre filles aploides en la mitat de contingut genètic que la mare. Este procediment es gasta per a formar els gamets.

Fases

La meiosis te huit fases. En acabant d'un periodo d'Interfase, en el qual s'ha produït una duplicació del ADN, la cèlula entra en Profase.

Profase 1

La cromatina es condensa formant els cromosomes i finalment el núcleu desapareix. Es produix el encreuament dels cromosomes, que intercanvien els gens lo que produix gran variavilitat genètica.

Metafase 1

Els cromosomes es coloquen en l'equador i s'adherixen pel centròmer als usos mitòtics.

Anafase 1

Els cromosomes homòlecs se separen i són arrastrats als pols de la cèlula.

Telofase 1

Cada cèlula ya és haploide, te un cromosoma.

Al finalisar es produïx la citocinesis 1, la divisió del citoplasma, en les cèlules animals i forma dos cèlules filles.

Profase 2

Sense passar per una interfase, els cromosomes s'en tornen a anar a l'ecuador.

Metafase 2

Els cromosomes es coloquen en l'equador i s'adherixen pel centròmer als usos mitòtics.

Anafase 2

Se separen les cromàtide germanes de cada cromosoma i són arrastrades als pols de la cèlula.

Telofase i citocinesis 2

Se dividixen les dos cèlules en quatre cèlules filles haploides i torna a formar-se el núcleu.

Significat biològic

La funció de la meiosis és crear els òvuls i els espermatozoides, que contindran una informació genètica diferent a la de la cèlula mare. Gràcies a este procediment els gamets creats garantixen la supervivència de l'espècie.