Aljamia
Revisió de 19:22 13 ago 2014 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Aljamia[1] o en la seua forma antiga algemia[2] (àrap al-adjamiyya العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters àraps de les diverses llengües romàniques de la península Ibèrica. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige llatí seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
Aparició del terme
Segons el Diccionari Històric del Idioma Valencià Modern (DHIVM), el terme algemia apareix en Tirant lo Blanch, pag 124:
parla molt be l’algemia
Tirant lo Blanch
i també en L'Espill, de Jaume Roig:
del algemia /e parleria
Espill, 1460
Referències
Vore també
Bibliografia
- E. Saavedra, Índice de la literatura aljamiada, Madrit 1878
- Xavier Casassas Canals, "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)", en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas, Rabat, 2010, pp. 368-396.
- Penyarroja Torrejón, Luis (1992) Les Harges: mon i enigma.