Nikola Tesla
Nikola Tesla (en servi: Никола Тесла) (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de giner de 1943) va ser un físic, matemàtic, inventor, i ingenier elèctric servo-estadounidenc.
Naixcut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz on va estudiar ingenieria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. L'any següent es mudà a París per a treballar en una de les companyies d'Edison, on va realisar la seua major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.
A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front al llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedí de continuar investigant i, d'esta manera, va fer de la seua virtut un treball. Tot i no tenir els diners ni la fama com a transfons de les seues troballes, esta li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals hi havia la ràdio. Així dons, finalment va ser reconegut com un dels més prolífics inventors del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va vore recompensat en el premi Nobel de Física, encara que el va haver de compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tenir algun o atre frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els $20.000 que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero certa cosa és que per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.[1]