Pobles germànics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Expansió dels pobles germànics durant el primer milenari aC.

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'Imperi Romà i que van contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, van formar els regnes de l'edat mija a Europa. Alguns pobles germànics foren els francs, els alamans, els vàndals, els visigots, els ostrogots, els saxons, els angles, els burgundis, els frisis, els gots, els longobarts, els queruscs, els sueus o els teutons.

Estes tribus eren originàries d'Escandinàvia i parlaven llengües germàniques, una branca de la família indoeuropea. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del segle II aC van tenir disputes i batalles en els romans en les guerres címbries, que els nomenaven despectivament bàrbars i que els van donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials).

Els regnes germànics

Archiu:Germanic expansion.gif
Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)
Artícul principal → Regnes germànics.

Els diferents pobles germànics es van assentar en diferents zones de l'antic Imperi Romà d'Occident, fundant regnes en els quals els germànics van pretendre inicialment segregar-se com una elit social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells (visigots i francs) van conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.

La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'Imperi Romà era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts dels costums i institucions romanes, mentres que es van conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant així la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual civilisació occidental.

Llengua i lliteratura

Tribus germàniques i assentaments romans fins al 50-100 d. C.

Sens dubte el tret més definitori dels germànics és la llengua, ya que el concepte és abans que res etnollingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren propenques entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sino varietats diferents derivades del proto-germànic.

Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comuna, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ja tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals.

No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per la qual cosa no hi ha registres escrits de la seua història fins que van tenir contacte en els romans.

La traducció parcial de la Bíblia del bisbe Ulfilas (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la llengua gòtica). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".

Bibliografia

  • Rübekeil, Suebica, Innsbruck 1992, 161f.
  • Stümpel, Gustav, Name und Nationalität der Germanen. Eine neue Untersuchung zu Poseidonios, Caesar und Tacitus. Leipzig: Dieterich. pp. 60.
  • Feist, Sigmund, Germanen und Kelten in der antiken Überlieferung. Baden-Baden.
  • Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252.
  • Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7.
  • Collins, Roger. Early medieval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8
  • Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4.
  • Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1.
  • Herrmann, Joachim. Griechische und lateinische Quellen zur Frühgeschichte Mitteleuropas bis zur Mitte des 1. Jahrtausends unserer Zeitrechnung. I. Von Homer bis Plutarch. 8. Jh. v. u. Z. bis 1. Jh. v. u. Z. II. Tacitus-Germania. III. Von Tacitus bis Ausonius. 2. bis 4. Jh. u. Z. IV. Von Ammianus Marcellinus bis Zosimos. 4. und 5. Jh. u. Z. Berlin: Akademie Verlag 1988–1992. I: 657 pp. ISBN 3-05-000348-0. II: 291 pp. ISBN 3-05-000349-9. III: 723 pp. ISBN 3-05-000571-8. IV: 656 pp. ISBN 3-05-000591-2.
  • Pohl, Walter. Die Germanen. Enzyklopädie deutscher Geschichte 57. München: Oldenbourg 2004. X + 156 pp. ISBN 3-486-56755-1.
  • Pohl, Walter. Die Völkerwanderung. Eroberung und Integration. Stuttgart: Kohlhammer 2002. 266 pp. ISBN 3-17-015566-0. Monograph, German.
  • Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2.
  • Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8
  • Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of California Press 1988. Xii + 613 pp. ISBN 0-520-05259-5
  • Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of California Press 1997. XX + 361 pp. ISBN 0-520-08511-6


Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pobles_germànics&oldid=64723»