Islam
L'islam és una religió monoteista abrahàmica el dogma de la qual es basa en el llibre de l'Alcorà, el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més Deu que Alà i que Mahoma és el mensager d'Alà» La paraula àrap Allah, castellanisada com a Alà, significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la Bíblia. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de Yibril (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen musulmans (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels profetes enviats per Deu i sagell de la Profecia.
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a Adam, Noé, Abraham, Moisés, Salomó i Jesús. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició sunita seguixen aixina mateix els hadices i la suna del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la Torà (que els cristians nomenen Antic testament), els Llibres de Salomó i els Evangelis (que els cristians nomenen Nou testament).
L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el Vaticà l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de catòlics, i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any 622 en La Meca (en l'actual Aràbia Saudita). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.
Crítiques
Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del segle IX, que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Tems com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticades. Atres crítiques son la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament dels dons segons la llei islàmica.