Infanteria

L'infanteria es aquella tropa que en la milicia se caracterisa per combatre a peu, es dir, se tracta d'una força de combat a peu.

Si una repas l'historia de qualsevol eixercit, l'infanteria ha segut majorment i en molt poques excepcions la força principal dins de l'eixercit en qüestio. Per eixemple, antigament, en els imperis de Babilonia, Assiria, Egipte i Sumeria, l'infanteria apareixia acompanyada per carros tirats per cavalls i constituia la massa principal de l'eixercit. Contava en guerrers armats en llances, escuts i espases, per un costat i per atre per null d'arquers.

Mentres tant, en el correr dels segles i la conseqüent evolucio, l'infanteria anira profundisant mes i mes la seua treballe en terra, fins enterrar-se en busca d'acovilaments i de trincheres.

En tant, en lo que respecta a el seu desplaçament i a la seua metodologia d'accio, l'infanteria sol utilisar tot tipo de transports, combat per sí mateixa en possibilitats llimitades, usant armes portatils o semi portatils, o en el seu defecte, pot actuar en combinacio en alguna atra arma per a aumentar les possibilitats d'exit. En les primeres fileres se solen ubicar els soldats de l'infanteria llaugera, els quals porten molt poca proteccio.

L'infanteria llaugera és un tipo d'infanteria especialisada per a incursionar de manera profunda dins del territori enemic, apareixent equipada a través de mijos llaugers i es amo d'una gran movilitat que li permetra explorar i assaltar satisfactoriament els objectius enemics.

Evolucio

Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formacio fixa, es dir, la falange. La falange era una formacio d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funcio. Baix Aleixandre Magne, fon la formacio fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia cavalleria, pero foren principalment l'infanteria l'arma principal. Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la llegio. La llegio constava de 4500 a 6000 homens forts, tenien acces a la cavalleria 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament.

Despres de la caiguda de l'Imperi Romà, l'atencio se desplaçà a la cavalleria en el camp de batalla. El cavaller estava en Europa, dominant en el camp de batalla. En el seu cavall, la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar. Una excepcio fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. Suïssa tingue gran exit en la seua infanteria.

L'aparicio de l'arma de foc donà l'infanteria atra arma en que podia perforar l'armadura del cavaller, es dir, el fusil. Com resultat, el soldat d'infanteria tambe experimentà un renaiximent en el camp de batalla. Inicialment, el mosqueter protegit per tropes en piques irlandeses en formacions tancades com el terç espanyol, en una taxa creixent de foc dels mosquets i l'adicio de la bayoneta.

L'epoca de Napoleo va vore a un predomini de l'infanteria en el camp de batalla. L'infanteria s'agrupen en batallons, que depen de les circumstancies en el camp de batalla se posaren en diferents configuracions:

• Llinia: tots els soldats d'una unitat de peu al costat de l'atre. Per lo general, havia tres fileres darrere de l'atra. Esta era una formacio defensiva tipica: tots els soldats al mateix temps feen foc de mosquet.
• Tancada: Esta formacio fon utilisada com defensa contra l'envestida de la cavalleria.
• Columna: Se componia de dos tipos. Un d'ells era per a la marcha, quan una unitat al camp se dirigia. L'atre fon en el propi camp de batalla: els homens se fleixinaven junts, no disparen, pero en la bayoneta amerada.
• Orde mixt: Esta formacio fon una combinacio de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formacio s'utilisa principalment en els eixercits francesos.

Ademes d'aço, havia:

• D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discrecio en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs.

Fins amijanats del sigle XIX se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena es cada volta mes dominada pels ferrocarrils. En la primera Guerra Mundial demostrà la francesos tambe l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven Paris. L'us de 600 taxis fon per a 6000 homens a les posicions de l'infanteria de reserva des de Paris a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera batalla del Marne per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la primera Guerra Mundial s'han canviat poc des de que, basicament, amijanats del sigle XIX, pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'artilleria cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat.

En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltracio": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, i fins i tot gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar.

En la segona Guerra Mundial mostrà la necessitat de protegir a l'infanteria, per un costat (vehiculs blindats d'infanteria) i tambe per a alvançar en rapidea en els alvanços de tancs. Hi ha una nova manera de traslladar a través de paracaigudes l'infanteria darrere de les llinies enemiques, a on se les deixen caure.

L'infanteria de hui, que es impulsat per la maquinaria, inclou vehiculs de combat d'infanteria, l'infanteria mecanisada. L'infanteria desplegada per avions o helicopters se crida infanteria aeromóviles o tropes aerotransportades. En la guerra moderna les operacions de l'infanteria sovint se combinen en els de l'armada, força aerea, la cavalleria (els tancs) i artilleria.