Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia (RMCV) és una institució nobiliària que data de l'any 1690. Tradicional i històricament esta Real institució es la que ha reunit a la classe nobiliària de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Les primeres ordenances foren sancionades en 1697 i actualment es rigen per les de 1999. També tenen com a patrona a la Mare de Deu baix l'Immaculada Concepció. Des de la Real Cèdula de 1760 fruïx dels mateixos privilegis que les de Granada i Sevilla.
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia està agermanada en l'Esquadró Blindat del Regiment de Cavalleria Llaugera Lusitania nº8 de l'eixercit.
Actualment el Conte de la Ventosa es el Tinent de "Hermano Mayor" de la RMCV i el seu màxim representant. Hui en dia els fins d'esta real institució son d'orde assistencial, cultural i social.
La RMCV en la Guerra de l'Independència
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia, és l'única Maestrança de les cinc que n'hi ha en Espanya que ha lluitat en combat [1] puix va participar activament en la Guerra de l'Independència contra Napoleó des de 1808 fins a 1814 en el nom de Esquadró de Caçadors de la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia [2] [3] En combat van morir quatre cavallers i atres quinze van ser fets presoners. Per a finançar el dit esquadró durant la guerra, esta institució va haver de vendre part de les seues propietats.
El dia 2 de maig de 1808 van acodir a Madrit setze maestrants valencians per a celebrar l'arribada al tro del Rei Ferrando VII. Allí van contemplar l'heròica reacció del poble madrileny. A la seu tornada a Valéncia conten lo que ha ocorregut en Madrit. En Valéncia, després del crit d'El Palleter, es produïx la rebelió contra els francesos. Des de Madrit s'envia una divisió francesa comandada pel mariscal Moncey que acodix a la ciutat del Túria. Valéncia sap que 8.000 hòmens de l'eixèrcit francés s'acosten a prendre la ciutat. La Junta intenta reclutar tots els valencians disponibles per a organisar la defensa in extremis de la ciutat.
En eixe moment històric, la Maestrança, en una Junta General celebrada el 30 de maig de 1808, oferix un esquadró de caçadors format pels maestrants i completat en hòmens i cavalls a costa de la corporació. És llavors quan queda format l'esquadró en vint maaestrants en les seues files; i baix nom i estandart propi. L'esquadró té el seu batisme de foc en l'ermita de Sant Onofre, el 27 de juny. La batalla continua al sendemà en els plans de Quart de Poblet, a les portes de Valéncia. L'esquadró tingué una destacada participació en el rebuig del primer intent d'invasió francesa a la ciutat de Valéncia.
Posteriorment, l'esquadró va entrar a Madrit en el primer eixèrcit, havia deixat en Sant Onofre el cos sense vida del seu capità En Pascual de Roda. Mes tart, continua incorporat als Eixèrcits i proseguix les batalles a on és destinat. En abril de 1809 és elevat a Regiment en el mateix nom de Caçadors de la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia. Per Real Orde de 5 de juliol de 1809 la Junta Suprema, en nom del Rei Ferrando VII, li concedix Estandart de guerra havent de portar per un costat les armes reals i per l'atre, les armes d'esta corporació.
El Regiment va estar present en les accions de Caparroso, Tudela, Vic, Margalef, Valéncia, Múrcia i la resta de llocs a on fon destinat durant la guerra. En 1815 s'integra en el Regiment de Cavalleria Almansa i hui en dia el seu historial esta custodiat pel Regiment de Cavalleria Lusitània 8 en base en Marines (Valéncia), en el qual esta agermanat oficialment.
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia va commemorar [4] l'any 2008 el 200 aniversari de l'inici de la seua participació en la Guerra de l'Independència en un homenage i una exposició en memòria dels cavallers de la real institució que van lluitar en dita guerra i als que van morir en batalla. Els actes que van ser celebrats en el Palau de la corporació, duraran fins a l'any 2014, data en que es compliran els 200 anys del final de la guerra.
Palau
El Palau de la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia és un edifici situat en el centre històric de Valéncia i data del sigle XVIII i fon construït inicialment en estil barroc valencià. Fon reformat completament en 1850 en estil neoclàssic per l'arquitecte Salvador Monmeneu. Esta previst l'obertura del palau al públic segons un recent acort en la Generalitat Valenciana[5].
Referencies
- ↑ La Real Maestrança es reunix en Valéncia
- ↑ "Homenage als combatents" en Las Provincias
- ↑ Commemoració del segon centenari de la Guerra de l'Independència en la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia.
- ↑ Homenage de la Guerra de l'Independència en la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia
- ↑ La Maestrança obri les seues portes
Enllaços externs
- Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia
- Levante-EMV, "La Real Maestrança es reunix en Valéncia"
- Artícul sobre el Palau de la RMCV
- Entrevista al Teniente de Hermano Mayor de la RMCV
- El Palau de la RMCV obri les seues portes
Vore també
- Real Maestrança de Cavalleria de Ronda
- Real Maestrança de Cavalleria de Sevilla
- Real Maestrança de Cavalleria de Saragossa
Bibliografia
- ARIAS DE SAAVEDRA, Inmaculada: La Real Maestranza de Caballería de Granada en el siglo XVIII. Granada: Servicio de Publicaciones, Universidad, 1988
- CONDE CERVANTES, José Ignacio: Los caballeros de la Reales Maestranzas de Caballería en la Nueva España. Ronda: Real Maestranza de Caballería; Valencia: Pre-Textos, 2007 [Prólogo: Concepción Algaba]
- FLORES HERNÁNDEZ, Benjamín: La Real Maestranza de Caballería de México: una institución frustrada. [S.l.: s.n., 2003]
- GARCÍA-MERCADAL Y GARCÍA-LOYGORRI, Fernando; FUERTES DE GILBERT Y ROJO, Manuel: Caballeros del siglo XXI: vindicación jurídica y sentimental de las corporaciones nobiliarias españolas. Madrid: Editorial Dykinson, 2004
- GARRANDÉS RABINAD, Enrique: Vicisitudes de las Ordenes Militares. y las Reales Maestranzas de caballería durante la 1ª República. En: Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas. Madrid: Instituto Salazar y Castro. Año IX, nº 49, noviembre-diciembre de 1961, págs.801-816
- GARRIDO, Francisco; GARRIDO, Antonio: II Centenario de la Plaza de Toros de la Real Maestranza de Caballería de Ronda: 1785-1985. Ronda: Real Maestranza de Caballería, 1988
- LIEHR, Reinhard: Sozialgeschichte Spanischer Adelskorporationen : Die Maestranzas de Caballería (1670-1808). Wiesbaden: Franz Steiner, 1981
- OLEA Y SANZ, Pilar: Maestranzas de Caballería suprimidas. En: Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas. Madrid: Instituto Salazar y Castro, 1979. Año XXVII, noviembre-diciembre, nº 157, págs. 841-855
- Ordenanzas de la real maestranza de cavalleros de la ciudad de Valencia: año de 1775. Valencia: en la oficina de Benito Monfort, 1776
- VALENZUELA Y VAN MOOCK-CHAVES, Alfonso de: Las Reales Maestranzas de Caballería y el caballo. En Jornadas Ecuestres: 2000 años de nuestro caballo. Foro de Opinión El Caballo Español, 2000. p. 11-25