Idioma islandés
| Islandés Íslenska | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Islàndia |
| Regió: | |
| Parlants: | 300.000 |
| Rànquing: | No està entre els cent primers |
| Família: | Indoeuropea Germànic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Islàndia |
| Regulat per: | Íslensk Málstöð |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | is |
| ISO 639-2 | isl |
| ISO/FDIS 639-3 | isl |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El islandés és la llengua oficial que se parla en Islàndia. És un idioma flexiu de gran complexitat que perteneix a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és la única llengua escandinava qeu carix de dialectes. La parlen al voltant de 300.000 persones.
Història
Ans de la introducció de la escritura existia en Islàndia i en atres paisos nòridcs com Suècia, Dinamarca o Noruega una llengua en la que se componien llarcs i complexes poemes que seguien unes normes concretes. Els autors que componien i recitaven estes obres eren denominats "Skalden" (escalts), en relació en aquells poemes, que se dien "Skald". Els "Skalden" han escrit d'este modo gran part de la història d'estos països.
La llengua normativa és una continuació directa de la llengua dels antics colons, mostrant una fort ainfluència de la llengua del sud-oest de Noruega; de fet, durant els primers 200 anys no n'hi haven diferències notables entre el noruec antic i el islandés antic. Els llaços culturals entre les dos nacions foren molt fortes fins el sigle XIV, quan se va produir la Unió de Kalmar entre Dinamarca, Noruega i Suècia, que portà a la separació entre Islàndia i Noruega. Llavors, els islandesos traduiren la Bíblia i atres lliteratures de tipo religiós al islandés; i els noruecs adoptàren el danés com a llengua oficial de la seua iglésia.
La ocupació danesa de Islàndia no ha tingut pràcticament influència en la evolució de la llengua islandes aescrita, que se mantingué vigent per a les comunicacions cotidianes de la població. El danés s'usava solament per als comunicats oficials, del mateix modo que s'usà el anglés durant la ocupació estadounidens.
En 1944 la Constitució Islandesa establix que el islandés es la llengua oficial del Estat i desde llavors la única autorisada en els comunicats oficials o en els edictes públics.
Veja's també
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |