Ferrari
Ferrari es un fabricant d'automovils superdeportius en seu en Maranello (Italia). Fon fundada en 1929 per Enzo Ferrari com Scuderia Ferrari, construint automovils de competicio i mes tart, en 1947, tambe passà a fabricar autos deportius.
Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'Alfa Romeo i Fiat La companyia començà a produir automovils en serie en l'any 1947. Se converti en Ferrari S.A. quan en l'any 1969 Fiat Group entrà a ser part del Consell d'Administracio i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en 2005, per una companyia dels EAU, i el restant pertany a Piero Ferrari, fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any 2005 Ferarri vengue 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros.
En el 2007 Ferrari produi 6525 automovils en la seua fabrica de Maranello. Esta sifra representà un 12,1% mes que la del 2006.
Historia
1929-1946
El fundador d'esta marca, Enzo Ferrari, mai pensà en produir automovils de carrer quan, en 1929, formà la Scuderia Ferrari, per a patrocinar a pilots aficionats de Modena. Ferrari entrenà a varis pilots i competi en exit en autos Alfa Romeo fins 1938, quan fon oficialment contractat per Alfa com cap del seu departament de carreres.
En 1940, despres de enterar-se dels plans de la companyia per a absorbir la seua volguda Scuderia i prendre control del seu treball en la competicio, abandonà Alfa. Donat que tenia prohibit per contracte competir durant varis anys, la Scuderia se converti breument en Auto Avio Construzione Ferrari, que aparentment fabricava maquinaria i accessoris per a avions. Durant este periodo en el que no podia competir, Ferrari de fet produi un auto de carreres, el Tipo 815, sent este el primer auto realment de Ferrari, pero degut a la Segona Guerra Mundial competi molt poc. En 1943 la fabrica Ferrari se traslladà a Maranello, a on ha permaneixcut des de llavors. Fon bombardejada en 1944 i reconstruida en 1946 per a poder produir autos de carrer.
1946-actualitat
El primer automovil de carrer de Ferrari, el 125 S de 1947, era propulsat per un motor V12 de 1,5 litros. Encara que era contrari a aixo, Enzo construia i venia els seus automovils per a finançar la Scuderia. Mentres els seus autos se guanyaven rapidament una reputacio gracies a la seua calitat, Enzo mantingue una famosa aversio als seus clients, puix sentia que la majoria d'ells estaven comprant els seus autos pel prestigi i no per les seues prestacions.
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com Pininfarina, son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com Scaglietti, Bertone i Vignale. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, tambe comercialisen automovils en diferents colors.
Competicio
La verdadera passio de Enzo Ferrari, a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de Alfa Romeo. Enzo Ferrari, despres de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despres de terminada la Segona Guerra Mundial.
Campeonat mundial de Formula 1
La Scuderia participà en el Campeonat del Mon de Formula 1 en el seu primer any d'existencia, 1950, sent l'unic equip que ha participat durant tots els anys d'existencia del campeonat. L'argenti José Froilán González li donà a l'equip la seua primera victoria en el British Grand Prix de 1951. L'italia Albert Ascari brindà a Ferrari el seu primer mundial World Championship un any despres. Ferrari es l'equip mes antic del campeonat, aixina com el mes llorejat: l'equip ha collit un recort de 15 tituls mundials per a pilots (1952, 1953, 1956, 1958, 1961, 1964, 1975, 1977, 1979, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2007, un recort de 16 Campeonats del Mon per a Constructors (1961, 1964, 1975, 1976, 1977, 1979, 1982, 1983, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2007, 2008), una marca de 219 victories Grand Prix, 207 pole positions i 227 voltes rapides.
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ferrari de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.