Volcà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Volca.jpg
Volcà de Teneguia en les Illes Canàries (Espanya)

Un volcà es una obertura de la capa superficial terrestre per a on s'expelisen gasos i materials magmàtiques de les capes més interiors. La naturalea dels materials, el tipo d'erupcio, la seua freqüencia i l'orogenesis donen als volcans formes variades, pero prenen en general l'aspecte d'una montanya conica coronada per un crater o una caldera. El lloc principal d'eixida dels materials durant una erupcio esta situat mes sovint al bort del volca, a on desemboca el fumeral volcanic, pero tambe per ullals laterals apareixquen sobre les pendents o al peu del volca.

Tipos de volcans

Existixen dos grans tipos de volcans sobre la Terra :

  • Els VOLCANS ROJOS de les erupcions efusives relativament suaus i que emeten de laves coladisses. Son els volcans de punt calent i els volcans submarins de les dorsals oceaniques.
  • Els VOLCANS GRISOS de les erupcions explosives i que emeten de laves pastoses i cendroses baix forma de nuvols ardents (o colades piroclastiques) i de plomall volcanic. Son associats sobre tot al fenomen de subducció (per eixemple els volcans del Cinturo de foc del Pacific.)

Se conte prop de 1500 volcans terrestres actius, dels quals un xixanta per cent tenen erupcio per any. Els volcans submarins son els mes numerosos. El vulcanisme es el conjunt els fenomens associats als volcans i a la presencia de magma. La vulcanologia es la ciencia de l'estudie, de l'observacio i de la prevencio dels riscs dels volcans.