Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià

Plantilla:Partit polític Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és un partit polític valencià d'esquerres i independentista, que propugna l'autodeterminació del País Valencià i la seua confederació en un estat independent i republicà amb la resta de territoris de parla catalana, els Països Catalans.

Història i organització

Tot i que hi va existir una Esquerra Republicana del País Valencià en temps de la 2ª República, fundada el 1933, el partit homònim actual naix al setembre del 2000 per mitjà de la fusió de la federació valenciana d'Esquerra Republicana de Catalunya (liderada per Àngel Molina) amb el Front pel País Valencià, encapçalat per Agustí Cerdà. Des de l'any 2000, el seu president és l'ex-diputat Agustí Cerdà i Argent que en les últimes eleccions a les Corts Valencianes també va ser-ne el cap de llista per València.

A finals de 1991, com a conseqüència de l'adopció explícita de l'independentisme per part d'ERC, comencen a aparéixer els primers militants valencians del partit, que acabarien configurant una federació territorial de País Valencià en 1992, sota la presidència de Valerià Miralles i Ortolà, històric activista cultural i polític. Després del traspàs de Miralles en 1997, la presidència de la Federació Valenciana d'ERC l'assumiria Àngel Molina. Paral·lelament, en 1998, un grup d'ex-militants del PSAN, encapçalats per Agustí Cerdà, impulsaren la creació d'un front nacional que aixoplugara totes les opcions polítiques que defensaren la identitat i els interessos del País Valencià, crida a la que només respondria ERC. Finalment, la idea de plataforma àmplia quallaria en una nova organització, legalitzada amb el nom de Front pel País Valencià (FPV), la qual concorreria a les eleccions generals del 2000 en coalició amb ERC, traent un total de 3.083 vots (0'13%) al País Valencià.

Després d'aquesta cita electoral, el setembre de 2000, es produiria la fusió de la Federació Valenciana d'ERC i del Front pel País Valencià, constituint Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), federació també d'ERC, amb Agustí Cerdà com a president.

ERPV es va presentar per primera vegada a unes eleccions autonòmiques en 2003, aconseguint 7.609 vots (0'32%). En les eleccions municipals del mateix any, va presentar una quinzena de candidatures, aconseguint un total de 4.489 vots (0'19%) i 3 regidors (2 a Sueca i 1 a Barxeta). Des d'aquell moment, ERPV s'ha presentat a totes les eleccions al País Valencià, essent la seua fita les europees de 2004, on va traure 15.703 vots (0'90%) i va superar al BLOC en la mateixa ciutat de València.

En les eleccions autonòmiques de 2007, ERPV va participar en les converses inicials per a constituir la coalició electoral Compromís pel País Valencià, però se'n va despenjar. ERPV exigia que el Compromís abastira també a les eleccions municipals i es fera per a almenys dues legislatures. A la fi, Esquerra es va presentar en solitari i va traure 11.686 vots (0'49%). En les eleccions municipals celebrades el mateix 2007, va presentar 44 candidatures, aconseguint 10.594 vots (0'44%) i 5 regidors (Sueca, Simat de la Valldigna, la Vall de Laguar i Xixona -2-).

A les eleccions municipals de l'any 2011 ERPV va augmentar el nombre de regidors respecte el 2007 i va doblar les xifres (alguns dels regidors entren mitjançant coalicions), tenint-ne a les localitats de Xixona, Sellent, Vinaròs, Simat de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Faura i Crevillent. A més a més, ERPV va traure a les eleccions autonòmiques 11.116 vots, baixant lleugerament les seues xifres respecte a les anteriors eleccions.

Des de la seua creació l'any 2000, ERPV ha celebrat quatre congressos, sent el darrer el celebrat a Xixona el setembre de 2008, que va ratificar Agustí Cerdà com a president i Jordi Vayà com a secretari d'organització. El 10 de juny de 2010 Esquerra-País Valencià va celebrar la seua 1ª Conferència de País, on va ser aprovada una ponència política que després ha estat editada en forma de llibre ("D'un país que ja anem fent"). En aquest document, ERPV analitza la realitat sociopolítica valenciana, tot constatant la anormalitat que suposa que determinats postulats polítics no puguen defensar-se amb llibertat (parlen de "feixistització de la societat"), i on propugnen la creació d'una plataforma àmplia a tots els nivells que aixoplugue a partits i col·lectius de país i de progrés (parlen d'una "Nafarroa Bai" a la valenciana).

En aquests moments, Esquerra Republicana del País Valencià té implantació en la pràctica totalitat de comarques catalanoparlants del País Valencià, destacant la seua presència relativa en zones urbanes. Té al voltant de 800 integrants, dels quals una bona part en la ciutat de València i l'Horta, les Riberes i l'Alacantí.

Renovament Republicà

Renovament Republicà és un col·lectiu intern d'Esquerra Republicana que va fer públic el seu manifest fundacional el 25 d'abril de 2009. Aquest col·lectiu ha estat promogut pels militants Moisès Vizcaino de Castelló de la Ribera i Josep Tadeu d'Onil, però en realitat té en el seu si militants, simpatitzants i amics d'ERPV, que des de fa temps conformen un corrent intern d'oposició a la direcció d'ERPV, liderada per Agustí Cerdà.

Resultats electorals

Eleccions	Vots	% de vots	Posició
Eleccions generals espanyoles de 2000	3.083	0,13%	9
Eleccions municipals de 2003	4.489	0,18%	8
Eleccions autonòmiques de 2003	7.609	0,32%	6
Eleccions generals espanyoles de 2004	13.294	0,50%	7
Eleccions europees de 2004	15.703	0,90%	5
Eleccions municipals de 2007	10.594	0,43%	8
Eleccions autonòmiques de 2007	11.686	0,49%	6
Eleccions generals espanyoles de 2008	6.607	0,24%	7
Eleccions europees de 2009	9.807	0,52%	7
Eleccions autonòmiques de 2011	11.116	0,45%	8
Eleccions generals espanyoles de 2011	7.509	0,28%	8

Joventuts

La secció jove del partit són les Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV).

Vegeu també

• Esquerra Republicana de Catalunya

Enllaços externs

• Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV)
• Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV)
• Blogosfera d'Esquerra Republicana del País Valencià