Tupaia tana
La tupaya gran de Borneo (Tupaia tana) és una espècie de mamífer placentario del orde Scandentia, família dels tupaidos. És originària de Brunei, Indonèsia i Malàsia.
Descripció física
[editar | editar còdic]La tupaya gran de Borneo pesa de mija uns 198 grams i té una llongitut de 22 centímetros. El seu hocico és allargat, més que en qualsevol atra espècie de tupaya. Els ulls són grans i carixen de pestanyes, i no té pèl en les orelles. Són de color marró obscur en la seua part dorsal i de color rojós-anaranjado en la pancha. Té unes franges de color groc sobre els muscles i una franja de color negre recorre l'esquena. La coa és espessa i prou talla en comparació a la llongitut del restant del cos i en comparació a les coes d'atres tupayas. El color de la coa varia entre taronja, groc i roig, depenent de l'ubicació geogràfica. Com la majoria dels mamífers de l'orde Scandentia, posseïx unes garres allargades que utilisa per a trepar als arbres i cavar. Els dents caninos estan ben desenrollats , pero en general no tenen una dentadura especialisada. Els machos i les femelles són similars en aspecte i tamany. Té una longevitat de 10 a 14 anys en estat salvage.
Hàbitat
[editar | editar còdic]La tupaya gran de Borneo és més terrestre de totes les espècies de tupaya. Viuen gran part de la seua vida en els arbres de les selves tropicals i boscs de zones pantanosas pero passen la major part del temps en el sol del bosc, que és l'ubicació principal del seu aliment. S'han trobat vivint fins a en altituts de 1000 metros sobre el nivell de la mar, pero la majoria viuen les terres baixes de les selves i boscs tropicals.
Reproducció
[editar | editar còdic]La tupaya gran de Borneo és monógama, encara que solen ser més flexibles que atres espècies de tupayas. Els machos inicien el ritual de apareamiento i per lo general sol ser en la femella en la qual ells compartixen la major part del territori. La madurea sexual tant per a femelles com per a machos sol ser a l'any edat, encara que en algunes ocasions pot ser abans. La temporada de major reproducció va d'agost a novembre. Construïxen nius esfèrics en trossos de fusta i fulls i solen estar en el sol o en menuts arbustos o troncs podridos entre 0,2 i 8 metros d'altura. Tenen un promig de 2 crío per ventrada, que són desmamats entre els 25 a 33 dies despuix de nàixer.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tupaia tana.- Animal Diversity Web: Tupaia tana (en anglés)