Anar al contingut

Nycticebus kayan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:44 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Slow Loris.jpg
loris pereós del riu Kayan (Nycticebus kayan)


El loris pereós del riu Kayan (Nycticebus kayan) és una espècie de primat estrepsirrino del gènero Nycticebus (loris pereosos) descobert en 2012 en l'illa de Borneo.[1][2][3] Fins a llavors es va classificar dins de l'espècie Nycticebus menagensis (loris pereós de Filipines), pero sobre la base d'estudis sobre #espècimen en museus i fotografies es varen establir traces facials distintius que varen dur a classificar-ho com a espècie diferent.[3]

L'espècie habita al centre i nort de l'illa de Borneo en Sarawak, Sabah i Kalimantan oriental.[1] El seu nom específic es va assignar pel riu Kayan el qual discorre a través del seu territori. Com els atres loris pereosos és arborícola, nocturn i posseïx una mossegada venenosa, traça única entre els primats.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Els #espècimen en museus d'esta espècie es varen identificar com loris pereós de Filipines (Nycticebus menagensis). N. menagensis va ser descrit en 1893 com Lemur menagensis.[4] En 1952, tots els loris pereosos varen ser classificats dins d'una sola espècie, Nycticebus coucang.[5] En 1971 es va revisar el gènero i es va classificar el lori pigmeo (Nycticebus pygmaeus) com a espècie i dins de N. coucang es varen reconéixer quatre subespecies, incloent al loris pereós de Filipines N. coucang menagensis.[6][7] En 2006, el lori de Borneo va ser reconegut com a espècie distinta N. menagensis, quan els anàlisis genètics varen provar la diferència en N. coucang.[8]

En 2012, a raïl de revisions realisades en #espècimen de museu i fotografies atribuïdes a l'espècie N. menagensis es varen reconéixer dos dels seus subespecies com a noves espècies Nycticebus bancanus i Nycticebus borneanus. Dins d'esta revisió va sorgir N. kayan com a nova espècie.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

L'espècie presenta una distribució del color facial diferent als loris de Filipines, caracterisat per un pegat que circunda la regió ocular que en ocasions s'estén sobre la regió zigomàtica i inclús fins a la base de la mandíbula. Càlculs basats en 10 #espècimen li conferixen un tamany promig de 27 cm de llongitut i un pes de 410 g.[1]

De la mateixa manera que els atres loris pereosos, conten en una coa vestigial, cap redó, orelles curtes, un pentine dental i una ungla per a acicalamiento. És arbòreu, nocturn i es distribuïx en poblacions de baixa densitat, fent difícil la seua ubicació. Conta en una mossegada venenosa, única entre els primats.[3] La toxina utilisada se secreta en una glándula en la cara interna del colze i s'activa en ser llepada i entrar en contacte en la saliva. Esta mossegada tòxica és disuasiva per als depredadors i també l'apliquen durant el acicalamiento sobre el pelaje per a protegir als infants. Quan se sent amenaçat pot llepar el seu glándula braquial i mossegar als seus agressors inoculando el verí en la ferida.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 R. Munds, S. Ford, K.A.I. Nekaris.American Journal of Primatology.75(1)
    46-56.doi:10.1002/ajp.22071.
  2. 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 19 de decembre de 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «[2]», BBC News.
  4. Lydekker, R.(1893).Zoological Record.29
    55 pp.
  5. Osman Hill, W. C. (1952). Primats: Comparative Anatomy and Taxonomy. Strepsirhini, Edinburgh, Scotland: Edinburgh University Press.
  6. Groves, C. P.(1971).Proceedings of the Third International Congress of Primatology.Zürich, Switzerland:1
    44–53.
  7. Groves, C. P. (2001). Primat Taxonomy, Washington, DC: Smithsonian Institution Press. ISBN 978-1-56098-872-4.
  8. Chen, J.-H.; Pa, D.; Groves, C.; Wang, I.-X.; Narushima, I.; Fitch-Snyder, H.; Crow, P.; Thanh, V.N. et al.(2006).International Journal of Primatology.27(4)
    1187–1200.doi:10.1007/s10764-006-9032-5.
  9. Alterman, L. (1995). Alterman, L.; Doyle, G.A.; Izard; M.K (ed.). Creatures of the Dark: The Nocturnal Prosimians, New York, New York: Plenum Press, pp. 413–424. OCLC 33441731. ISBN 978-0-306-45183-6.