Ursus thibetanus japonicus

El orso negre japonés o orso japonés (Ursus thibetanus japonicus) és una de les subespecies que componen la espècie O. thibetanus, un mamífer úrsido.

Distribució geogràfica

L'orso japonés és endèmic de Japó, a on presentava poblacions en vàries illes.

En Honshū, la illa principal del archipèlec japonés, la qual té una superfície de 230.500 km².
En la illa de Shikoku, d'una superfície de 18 297 km².
En l'illa de Kyūshū la població que l'habitava està extinta.

Viu en variats ambients, preferentment boscs, tant de coníferes com caducifolios,^[1]^[2] des dels invernalmente molt frets fins als subtropicales.^[3]

Té una dieta àmplia,^[4] a on en una part de l'any representen un percentage important les llavors de pi i les bellotes de roure.^[5]

Característiques generals

L'orso japonés es diferencia d'atres orsos negres asiàtics per carir de la grossa pell del coll, característica de les subespecies continentals, i per tindre el hocico de color més obscur.

Posseïx un tamany relativament menut; el pes dels eixemplars adults és d'entre 60 i 120 kg en el cas dels machos i entre 40 i 100 kg per a les femelles. La llongitut corporal varia entre els 110 i els 140 cm.^[6]

Taxonomia

Este orso va ser descrit originalment en l'any 1857 pel zoólogo alemà Hermann Schlegel. En l'any 2015, un estudi que va analisar les traces genètiques i les relacions filogenético entre les espècies d'orsos asiàtics tire un resultat cridaner, ya que els haplogrupos recuperats per als tàxons que es donava com a formadors de l'espècie O. thibetanus indiquen no monofilia, com a resultat de l'exclusió d'una única seqüència, representada per un individu de O. t. japonicus. Este resultat és d'interés taxonómico, perque prova que hi ha hagut un substancial aïllament, temporal i genètic, de les poblacions japoneses respecte de les continentals, el qual va resultar ser molt més prolongat del que es postulava tradicionalment.^[7]

Conservació

A este orso li'l categoriza com a “vulnerable”. La caça deportiva d'orsos negres japonesos és llegal, matant-se d'esta manera un promig de 500 eixemplars per any, número que ha anat disminuint per la disminució de l'interés per este deport.^[8]

No obstant, en raó de que les illes a on habita estan superpobladas de sers humans, els incidents en orsos problemàtics en zones suburbanes i àrees agrícoles són moneda corrent. En estos casos, s'elimina el problema matant a l'eixemplar en armes o trampes; morint per esta causa anualment entre 1000 a 2000, pero les sifres apleguen en alguns anys fins als 4000 orsos.^[9]

Vore també

Referències

↑ Izumiyama, S. and Shiraishi, T. (2004). Seasonal changes in elevation and habitat use of the Asiatic black bear (Ursus thibetanus) in the Northern Japan Alps. Mammal Studies 29: 1-18.
↑ Yamazaki, K. (2003). Effects of pruning and brush clearing on debarking within damaged conifer stands by Japanese black bears. Ursus 14: 94-98.
↑ Carr, M. M., Yoshizaki, J., van Manen, F. T., Pelton, M. R., Huygens, O. C., Hayashi, H. and Maekawa, M. (2002). A multi-scale assessment of habitat use by asiatic black bears in central Japan. Ursus 13: 1-9.
↑ Huygens, O. C., Miyashita, T., Dahle, B., Carr, M., Izumiyama, S., Sugawara, T. and Hayashi, H. (2003). Diet and feeding habits of Asiatic black bears in the Northern Japanese Alps. Ursus 14: 236-245.
↑ Huygens, O. C. and Hayashi, H. (2001). Use of stone pine seeds and oak acorns by Asiatic black bears in central Japan. Ursus 12: 47-50.
↑ Servheen, C., Herrero, S. and Peyton, B. (1999). Bears: Status Survey and Conservation Action Pla. IUCN, Gland.
↑ Gutiérrez, I. I. and Pine R. H. (2015). No need to replace an “anomalous” primat (Primats) with an “anomalous” bear (Carnivora, Ursidae). ZooKeys 487: 141-154. doi: 10.3897/zookeys.487.9176.
↑ Oi, T. and Yamazaki, K. (2006). The status of Asiatic black bears in Japan. Understanding Asian bears to secure their future, pp. 122-133. Japan Bear Network, Ibaraki, Japó.
↑ Garshelis, D. L. and Steinmetz, R. (2008). Ursus thibetanus. IUCN SSC Bear Specialist Group. The IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2014.3. (consultat el 17 de març de 2015).

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ursus thibetanus japonicus.

[1] Izumiyama, S. and Shiraishi, T. (2004). Seasonal changes in elevation and habitat use of the Asiatic black bear (Ursus thibetanus) in the Northern Japan Alps. Mammal Studies 29: 1-18.

[2] Yamazaki, K. (2003). Effects of pruning and brush clearing on debarking within damaged conifer stands by Japanese black bears. Ursus 14: 94-98.

[3] Carr, M. M., Yoshizaki, J., van Manen, F. T., Pelton, M. R., Huygens, O. C., Hayashi, H. and Maekawa, M. (2002). A multi-scale assessment of habitat use by asiatic black bears in central Japan. Ursus 13: 1-9.

[4] Huygens, O. C., Miyashita, T., Dahle, B., Carr, M., Izumiyama, S., Sugawara, T. and Hayashi, H. (2003). Diet and feeding habits of Asiatic black bears in the Northern Japanese Alps. Ursus 14: 236-245.

[5] Huygens, O. C. and Hayashi, H. (2001). Use of stone pine seeds and oak acorns by Asiatic black bears in central Japan. Ursus 12: 47-50.

[6] Servheen, C., Herrero, S. and Peyton, B. (1999). Bears: Status Survey and Conservation Action Pla. IUCN, Gland.

[7] Gutiérrez, I. I. and Pine R. H. (2015). No need to replace an “anomalous” primat (Primats) with an “anomalous” bear (Carnivora, Ursidae). ZooKeys 487: 141-154. doi: 10.3897/zookeys.487.9176.

[8] Oi, T. and Yamazaki, K. (2006). The status of Asiatic black bears in Japan. Understanding Asian bears to secure their future, pp. 122-133. Japan Bear Network, Ibaraki, Japó.

[9] Garshelis, D. L. and Steinmetz, R. (2008). Ursus thibetanus. IUCN SSC Bear Specialist Group. The IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2014.3. (consultat el 17 de març de 2015).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]