Rhombomys opimus
El gran jerbo (Rhombomys opimus) és una espècie de rosegador miomorfo de la família Muridae. No es reconeixen subespecies. És propi d'Àsia Central. És l'única espècie del gènero Rhombomys.
Descripció
[editar | editar còdic]El jerbo gran, el més gran dels jerbos, té un cap i un cos de Plantilla:Convert. Els seus cràneus es distinguixen per tindre dos regates en cada incisiu. Tenen grans garres davanteres que utilisen per a excavar.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Els jerbos jagants es troben en hàbitats àrits, predominantment en deserts arenencs o arcillosos. Es troben en Turkmenistan, Kazakhstan, Mongòlia, China, Pakistan, Afganistan i Iran.
Depredadors
[editar | editar còdic]El jerbo comú és depredado per rabosots, muçols, milanos, gats monteses, comadrejas, buitres i cobres.
Ecologia i comportament
[editar | editar còdic]Els jerbos grans viuen en grups familiars i ocupen un cau per família.[2] Els seus caus poden ser prou extenses, en cambres separades per a nius i almagasenament d'aliments. Els jerbos grans passen considerablement més temps en els caus durant l'hivern, pero no hibernan. Són animals predominantment diürns. La seua alimentació es compon principalment de matèria vegetal.[1]
Els animals solen ser colonials. El seu longevitat és de 2 a 4 anys. Els complexos de sistemes de caus tenen una regió distintiva de sol rebujat i es poden vore i mapear a partir de fotografies aérees i imàgens satelitales.[3] Els caus habitats de jerbos grans es poden distinguir dels caus abandonats per mig d'imàgens satelitales.[4]
Els jerbos jagants són reservorios coneguts de Yersinia pestis, la bactèria que causa la pesta, i de Leishmania major, l'agent causant de la leishmaniasis cutànea zoonótica. També se'ls coneix com plagues de cultius i se'ls ha implicat en la exacerbación de la erosió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2010) A Guide to the Mammals of China, Princeton University Press, p. 251. ISBN 978-1-4008-3411-2.
- ↑ Behavioral Ecology.16(6)
- 961–973.doi:10.1093/beheco/ari078.
- ↑ International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation.23(100)
- 81–94.doi:10.1016/j.jag.2012.11.007.
- ↑ International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation.64
- 249–255.doi:10.1016/j.jag.2017.09.013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- R. M. Nowak (1999). Walker's Mammals of the World, Londres: Johns Hopkins University Press.