Panthera uncia
El lleopart de les neus o irbis[1][2] (Panthera uncia) és una espècie de mamífer carnívor de la família Felidae que habita en les montanyes d'Àsia Central.
Viuen en montanyes remotes a altituts de fins a 6000 m s. n. m., motiu pel qual és poc lo que se sap d'ells. El seu pèl és gris, suau i excepcionalment dens, i té una coa també de llongitut excepcional que enrolla al voltant del cos per a abrigar-se.
Caça de dia i ataca a tot tipo d'animals salvages, aixina com al ganado. CR
Es desconeix la cantitat d'eixemplars que queden en estat salvage, encara que el Fondo Mundial per a la Naturalea estima que hi haurà a penes quatre mil eixemplars.
El periodo de gestació és d'aproximadament cent dies, tenint normalment dos cadells, encara que pot tindre un màxim de cinc crío. CR
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]El irbis és un depredador molt fort, capaç de caçar animals que tripliquen el seu tamany. Té un dels bots més llarcs entre els félidos, de fins a 15 m.[3]
Està acostumat a caminar per montanyes rocoses i aprofita açò per a camuflar-se i aixina aguaitar als seus assuts. Posseïx un instint territorial molt fort, per #lo que pot ser molt agressiu. Les seues pates acolchadas per pell actuen com a sabates per a la neu, #lo que li ajuda a caminar sobre ella en facilitat.
Inclou entre els seus assuts diversos espècies tals com conills, fardas, cabras salvages, venados, pardals com el pinzón, chovas de montanya, tares del Himalaya, musarañas, marmotas, íbices siberianos i marjores. En les baixes temperatures el menjar tarda en descompondre's, de manera que no és estrany que els lleoparts de les neus mengen restants d'animals que no han caçat.
Són, com la majoria de les espècies de la seua família, animals solitaris, llevat en época de reproducció, quan macho i femella colaboren per a caçar assuts molt més grans que les usuals.
Els atacs del lleopart de les neus als humans són rars; solament es coneixen dos casos. El 12 de juliol de 1940, en el desfiladero de Maloamatinsk, Ànima Nuga, dos persones varen ser atacades per un lleopart de les neus, i abdós varen sofrir ferides greus. En el segon cas, no llunt d'Ànima Nuga, un lleopart de les neus vell i desdentado va atacar sense èxit a un transeünt en hivern; va ser capturat i dut a un llogaret local.[4] No hi ha atres registres de cap lleopart de les neus que haja atacat als humans.
Aparat fonador
[editar | editar còdic]El lleopart de les neus és l'única espècie del seu gènero que no rugix; no obstant, el seu aparat fonador posseïx casi totes les característiques que permeten rugir. De la mateixa manera que les demés espècies de Pantherinae, posseïx el os hioides parcialment osificado i en cert grau de movilitat, i, de la mateixa manera que les demés espècies del seu gènero, els cridats félidos rugidores (lleó, lleopart, tigre i jaguar), posseïx un lligament que li permet allargar la cavitat acústica entre la laringe i la faringe, encara que més curt que en aquells. La llimitació al rugit sembla estar condicionada per unes cuerdo vocals més menudes i per l'absència d'un teixit fibroso i elàstic desenrollat en les mateixes, que és el que permet la vibració en baixes freqüències dels rugits.[5][6]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]El lleopart de les neus generalment habita en altures entre els 2000 i els 4000 m s. n. m., encara que en el Himalaya ha segut trobat fins a a 6000 m s. n. m. Estos animals rarament apleguen a trobar-se en un ser humà, i en tals casos s'oculten ajudats del seu excelent camuflage. Açò dificulta que siguen trobats i estudiats pels naturalistes, provocant aixina una escassa informació sobre l'animal.
| País | Àrea d'hàbitat (km²) |
Població estimada |
|---|---|---|
| Afganistan | 50 000 | 100-200? |
| Bhutan | 15 000 | 100-200? |
| China | 1 100 000 | 2000-2500 |
| Índia | 75 000 | 200-600 |
| Kazakhstan | 50 000 | 180-200 |
| Kirguizistan | 105 000 | 150-500 |
| Mongòlia | 101 000 | 500-1000 |
| Nepal | 30 000 | 300-500 |
| Pakistan | 80 000 | 200-420 |
| Tadjikistan | 100 000 | 180-220 |
| Uzbekistan | 10 000 | 20-50 |
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Inicialment va ser classificat dins del gènero Felis, i durant prou temps es va utilisar eixa nomenclatura (Felis uncia). Posteriorment, autors com Pocock ho varen situar en el seu propi gènero, com Uncia uncia.[7]
No obstant, els anàlisis genètics han motivat l'inclusió del lleopart de les neus en el gènero Panthera, en posar de manifest la seua estreta relació en les atres quatre espècies del mateix (Panthera lligc, P. tigris, P. pardus i P. onca), fixant-se la nova combinació Panthera uncia.[8][9] Les comparacions del ADN mitocondrial sugerixen ademés una relació de parentesc més pròxima en el lleó (Panthera lligc) que en el restant d'espècies del gènero.[10]
Sunquist i Sunquist, en l'obra Handbook of the Mammals of the World de 2009, apunten a que siga una de les dos espècies més primerenques en divergir del ancestro comú del gènero Panthera.[11]
Han segut propostes vàries subespecies per a les poblacions de diferents regions geogràfiques; no obstant, en la possible excepció de O. o. baikalensis-romanii, que requerix una major evaluació, estes subespecies no es consideren vàlides.[7]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]El Lleopart de les Neus (nom oficial: Conquistador dels Picos Més Alts de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) va ser un premi soviètic de montanyisme que es concedia als montanyencs que ascendien els cims més alts de la Unió Soviètica: Pico Lenin, Khan Tengri, Pico Korzhenevskaya i Pico Ismail Samani (Monte Comunisme). En 1990 va ser afegit a la llista el Pico Pobeda, fronteriç en China, que havia segut retirat per tensions polítiques entre China i l'URSS. Actualment es manté com a reconeiximent en la Comunitat d'Estats Independents.
Lord Asriel, personage de la trilogia La matèria obscura, de Philip Pullman, té com daimonion —representació de la seua ànima— a un irbis.
El vilà principal de la película Kung Fu Colla, Tai Lung, és un lleopart de les neus.
La versió 10.6 de Mac VOS X, el sistema operatiu d'Apple, du per nom «Snow Leopard».
En la película de 2013, The Secret Life of Walter Mitty, el fotoperiodista Sean O'Connell (interpretat per Siguen Penn), és mostrat fotografiant lleoparts de les neus en Afganistan.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Matthews, L. Harrison (1977). La Vida dels Mamífers, Barcelona: Edicions Destine, pp. 547-548. ISBN 84-233-0700-X.
- ↑ . Consultat el 2024-07-23.
- ↑ WWF. . World Wide Fund For Nature.
- ↑ https://archive.org/details/mammalsofsov221992gept/page/284/mode/2up?view=theater
- ↑ Hast, M. H.(1989).163
- 117-121.
- ↑ Weissengruber, G.I.; Forstenpointner, G.; Peters, G.; Kübber-Heiss, A. i Fitch, W. T.(2002).201(3)
- 195–209.doi:10.1046/j.1469-7580.2002.00088.x.
- ↑ 7,0 7,1 Plantilla:MSW3
- ↑ Johnson, W. I.; Eizirik, I.; Pecon-Slattery, J.; Murphy, W. J.; Antunes, A.; Teeling, I. i O’Brien, S. J.(2006).311
- 73-77.doi:10.1126/science.1122277.
- ↑ O'Brien, S. J. i Johnson, W. I.(2007).372
- 48-55.
- ↑ Wei, Lei; Wu, Xiaobing i Jiang, Zhigang(2009).Molecular Biology Reports.36(5)
- 871-878.doi:10.1007/s11033-008-9257-9.
- ↑ Sunquist, M.I. i Sunquist, F.C. (2009). «Family Felidae (Cats)», Wilson, D.I. i Mittermeier, R.A. (ed.). Carnivores (en anglés), Barcelona: Lynx Edicions, pp. 50-53.