Equus kiang

kiang (Equus kiang)

El kiang (Equus hemionus kiang) és una subespecie del onagro, un mamífer perissodàctil de la família Equidae. El kiang és endèmic de la replanell tibetà. Fins a l'arribada dels anàlisis genètics se li considerava o una espècie aparte o una subespecie de Equus hemionus depenent dels autors, hui està demostrat el fluix genètic constant entre el kiang i els onagros de Mongòlia i el seu caràcter subespecífico dins d'una metapoblación hui molt fragmentada, pertanyent a una espècie que ocupava bona part del Paleártico

Taxonomia

El kiang està estretament relacionat en el restant de subespecies onagro (Equus hemionus), com reflectixen tant els estudis d'ADN mitocondrial com els genómicos que inclouen a est i al restant de subespecies. Els kiangs poden creuar-se en el restant de onagros donant descendència completament fèrtil en pertànyer a la mateixa espècie (el kiang té un parell extra de cromosomes, pero això no impedix la reproducció, com li passa al cavall de Przewalski en els cavalls domèstics). De fet les poblacions de kiang i d'asno salvage mongol mantenien fluix genètic entre sí fins a la fragmentació de la metapoblación euroasiàtica També tenen descendència en cavalls, rucs i zebres de Burchell en captiveri, encara que en el cas dels cavalls, com les mules, les crío resultants són estèrils. Els kiangs mai han segut domesticats.

Característiques físiques

El kiang és el major dels asno salvages, en una altura mija de muscle de 140 cm. S'estenen de 132 a 142 cm d'alt en el muscle, en un cos 182 fins a 214 cm de llarc, i una coa de 32 a 45 cm. Els kiangs tenen només un llauger dimorfisme sexual, en els machos en un pes de 350 a 400 kg, mentres que les femelles pesen de 250 a 300 kg. Tenen un cap gran, en un hocico romo i un nas convexa. La crin és recta i relativament curta. El mant és de color castany clar, de color marró obscur en hivern i un elegant color marró rojós a finals d'estiu, quan l'animal muda el seu pelaje lanoso. El pelaje d'estiu és d'1,5 cm de llarc i l'abric d'hivern és el doble que la llongitut. La cames, parts inferiors, extrem del hocico, i l'interior de les orelles són tots blancs. Una àmplia i obscura ralla dorsal color chocolate s'estén des de la crin fins al final de la coa, que termina en un mechón de pèls de color marró obscur.

Reproducció

Els kiangs es aparean entre finals de juliol i finals d'agost, quan els machos de major edat tendixen femelles reproductores trotant al voltant d'ells, i després les perseguixen abans del apareamiento. La duració de la gestació s'ha informat de diverses maneres com de sèt a 12 mesos, i dona com resultat el naiximent d'un únic potro. Les femelles són capaces de reproduir-se de nou casi immediatament despuix del naiximent, encara que els #naiximent cada any són més comuns. Els potros pesen fins a 35 kg (77 lliures) en nàixer, i són capaços de caminar a les poques hores. L'edat de madurea sexual és desconeguda, encara que provablement al voltant de tres o quatre anys. Els kiangs poden viure fins a 20 anys en la naturalea.

Subespecies

En el seu dia es varen descriure tres subespecies, hui no es consideren vàlides en ser el propi kiang una subespecie:

• I. k. holdereri Matschie, 1911
• I. k. kiang Moorcroft, 1841
• I. k. polyodon Hodgson, 1847

Bibliografia

• Kiang - Equus kiang; IUCN/SSC Equid Specialist Group; Species Survival Groups ([1])
• Duncan, P. (ed.). 1992. Zebras, Asses, and Horses: an Action Pla for the Conservation of Wild Equids. IUCN/SSC Equid Specialist Group. IUCN, Gland, Suïssa.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Equus kiang.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Equus kiang.