Leptonychotes weddellii
%E2%80%93Weddell_seal_(Leptonychotes_weddellii)_02.jpg)
La foca de Weddell (Leptonychotes weddellii) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels fócidos.[1] Va ser nomenada aixina en honor a Sir James Weddell, comandant de l'expedició marina del Regne Unit al mar de Weddell. Viuen en grans manades i habiten la regió circumpolar del hemisferi sur, Antàrtida. S'estima que hi havia aproximadament 800 000 individus en l'era prehistòrica. Són vistes regularment en les moltes illes sense gèl de la península Antàrtica. No és una espècie migratòria, i els seus moviments locals són el resultat de canvis en les condicions del gèl (morfologia de les zones congelades).
Característiques
Estes foques estan ben adaptades al clima fret, en les seues grans capes de greix recobrint els seus òrguens. Els adults tenen una coberta de color gris obscur, esguitada en àrees negres o llaugerament grises. L'espècie presenta dimorfisme sexual a favor de les femelles, que són més grans. Els machos medixen entre 2,5 i 2,9 metros i les femelles alcancen els 3,5 m. Poden pesar entre 400 i 600 kg.[2]
Comportament
Les foques de Weddell són conegudes per les seues profundes immersions, que poden aplegar a alcançar 600 metros i poden contindre la respiració aproximadament 60 minuts,[2] gràcies a que existixen altes concentracions de mioglobina en els seus músculs.
Depenent de la latitut en que es troben, estos animals donen a llum entre setembre i novembre. Aquells que viuen a una menor latitut donen a llum abans. No són animals molt sociables fora de l'aigua, inclús aplegant a evitar el contacte físic. La copulació solament ha segut observada baix l'aigua, a on la femella és a sovint mossegada en el coll pel macho. Les foques jóvens tenen pelaje grisa les primeres 3 o 4 semanes; després canvia a un color més obscur. Les baralles de joc són un comportament molt comú en estes foques quan estan en creiximent. Alcancen la madurea sexual als 3 anys. El color dels adults és d'un café ben obscur, més clar en l'esquena, i en taques de diferents tons, aplegant a ser plateadas en la pancha. Els machos usualment tenen cicatrius, la majoria d'elles en les aletes atrasseres i en la regió genital.
La foca de Weddell viu més al sur que qualsevol un atre mamífer, habitant inclús en el estret de McMurdo, a sol 1200 quilómetros del pol sur. Estos animals són relativament mansos i poden ser trobats en grans grups damunt dels gèls propencs al continent, aixina que els sers humans poden acostar-se sense dificultat.
Assuts i depredadors
La dieta de la foca de Weddell consistix en calamarés, blénidos antàrtics i abadejos (Dissostichus mawsoni), que aplega a pesar fins a 54 kg. Els depredadors de les foques de Weddell inclouen orcas i foques lleopart. Estos animals són també caçats per l'home com a aliment per a gossos.
Per l'alt número d'infeccions parasitarias, els restants d'estos animals s'utilisen per a l'estudi de paràsits i les infeccions per vore'ms. Les foques de Weddell regularment eliminen els seus paràsits per mig de la regurgitación.
Distribució i població
Per a 2008 es calculava una població d'entre 500 000 i un milló o més d'individus. Es distribuïx àmpliament en tota la regió circumpolar sobre les vores de gèl de l'Antàrtida. Una menuda població habita durant tot l'any en la illa Sant Pedro (Geòrgia del Sur). També estan presents en moltes illes a lo llarc de la península Antàrtica que estacionalmente es fan lliures de gèl. S'han reportat animals vagant al nort de l'Antàrtida en Suramérica, Nova Zelanda i al sur d'Austràlia. En 2008 s'inclou dins de la llista roja d'IUCN com a espècie baix preocupació menor.
Protecció
Les foques de Weddell estan protegides pel Tractat Antàrtic i el Conveni per a la Conservació de les Foques Antàrtiques.
Informació general
Es coneix molt poc sobre les foques de Weddell; solament li les menciona en dos estudis importants: un realisat durant l'any 1971 per Stirling, en el que menciona aspectes de la seua distribució, reproducció, alimentació i amenaces; i l'atre és un Tractat de Bioacústica, realisat per Terhune en 1995.
La seua dieta és principalment carnívora; per tant complixen un rol important dins de les rets tróficas com a reguladors de creiximent poblacional. Pese a tindre distribució restringida, són importants econòmicament i estan sent afectades per problemes de contaminació i canvi climàtic.
Referències
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ 2,0 2,1 ADW - University of Michigan Museum of Zoology. . Consultat el 16 de setembre de 2010.
