Protoceratidae
Els protocerátidos (Protoceratidae) són una família extinta de mamífers placentarios del orde Artiodactyla que varen viure des del periodo Eoceno mig fins al Plioceno superior en lo que ara és Amèrica. Eren herbívors i s'assemblaven als actuals cérvols, encara que posseïen una banya damunt del nas.[1] La seua posició filogenético ha segut controvertida; finalment, s'ha classificat entre els Ruminantia.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Els Protoceratidae varen ser nomenats per Marsh (1891). És un tipo de Protoceras. Va ser assignat a Pecora per Cook en 1934; a Ruminantia per Thurmond i Jones (1981) i Spaulding en(2009); a Tylopoda per Carroll i per Webb en 2003. Va ser assignat als artiodàctils per Marsh (1891), Hulbert i Whitmore (2006) i Prothero i Ludtke (2007)[3][4][5][6] . Va ser assignat al infraorden Tragulina per Spaulding en 2009.[7]
Morfologia
[editar | editar còdic]En vida, els protocerátidos provablement s'assemblaven als cérvols, encara que no estan directament relacionats. Variaven d'1 a 2 m de llarc, aplegant al tamany d'un cabirol al d'un alce. A diferència de molts ungulats moderns, carien dels ossos de la canya (metacarps) en les seues cames. La seua dentadura va ser similar a la dels cérvols i els bóvidos moderns, #lo que sugerix que s'alimentaven d'herbes dures i aliments similars, en un estòmec complex similar al dels camellos. Es creu que vivien en manades.[8]
La característica més notòria d'estos animals, no obstant, eren les banyes dels machos. Ademés de tindre banyes en el lloc habitual, sobre els seus ulls, tenien unes banyes adicionals damunt dels seus nassos. Estes banyes es disponien en parells com en Syndyoceras, o podien estar fusionats en la base, ramificándose en dos puntes com ocorre en Synthetoceras. Les banyes provablement estaven coberts en pell, de la mateixa manera que els de la girafa. Les femelles o no tenien, o tenien banyes molt més menudes que els machos, i per lo tant es varen utilisar provablement en l'exhibició sexual o la competència per parelles. En les formes posteriors, les banyes eren lo suficientment grans com per a haver-se utilisat en el combat entre machos, com les astes d'alguns cérvols moderns.[9]
Gèneros per época
[editar | editar còdic]Eoceno
[editar | editar còdic]Oligoceno
[editar | editar còdic]Mioceno
[editar | editar còdic]Plioceno
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ D. R. Prothero and J. A. Ludtke. 2007. Family Protoceratidae. en D. R. Prothero and S. Foss (eds.), The Evolution of Artiodactyls 169-176.
- ↑ Spaulding M, O'Leary MA, Gatesy J (2009) Relationships of Cetacea (Artiodactyla) Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution. PLoS ONE 4:i7062. doi:10.1371/journal.posa.0007062:1-14.
- ↑ O. C. Marsh. 1891. A horned artiodactyle (Protoceras celer) from the Miocene. The American Journal of Science and Arts, séries 3 41(241):81-82
- ↑ H. J. Cook. 1934. New artiodactyls from the Oligocene and Lower Miocene of Nebraska. American Midland Naturalist 15(2):148-165
- ↑ S. D. Webb, B. L. Beatty, and G. Poinar, Jr. 2003. New evidence of Miocene Protoceratidae including a new species from Chiapas, Mexico. Bulletin of the American Museum of Natural History 279:348-367
- ↑ D. R. Prothero and J. A. Ludtke. 2007. Family Protoceratidae. in D. R. Prothero and S. Foss (eds.), The Evolution of Artiodactyls 169-176
- ↑ "Relationships of Cetacea (Artiodactyla) among mammals: increased taxon sampling alters interpretations of key fossils and character evolution". PLoS ONE 4 (9): i7062. 2009. doi:10.1371/journal.posa.0007062. PMC 2740860. PMID 19774069.
- ↑ Palmer, D., ed. (1999). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals. London: Marshall Editions. pp. 272–273. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ Savage, RJG, & Long, MR (1986). Mammal Evolution: an illustrated guide. New York: Facts on File. pp. 222–225. ISBN 0-8160-1194-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Protoceratidae.