Dukecynus
Dukecynus és un gènero extint de mamífer de dieta carnívora, pertanyent al orde Sparassodonta (clado inclós dins dels metaterios, grup que comprén als mamífers més emparentats cercanamente en els actuals marsupials), que va habitar en Suramérica (Colòmbia), durant el periodo Mioceno Mig (edat Laventense), entre fa uns 13 i 12 millons d'anys.[1]
En una sola espècie coneguda fins ara, Dukecynus magnus (nom que significa "gos de Duke - per la Universitat de Duke - gran") va ser descobert en els estrats de La Venda (departaments de Huila i Tolima) en Colòmbia, trobant-se restants pertanyents a la seua mandíbula inferior i el maxilar superior en dents (espècimen holotip IGM 251149), més alguns molar referits, restants escassos que contaven no obstant en suficients característiques per a diagnosticar un nou tàxon i varen dur a classificar-ho com a membre de la família Prothylacynidae, de la que seria el seu major representant en un pes propenc als 68 quilograms,[2] vivint junt a una atra espècie de esparasodonte de menor tamany, el possiblement arbòreu, Lycopsis longirostrus. Encara que les afinitats d'eixa espècie no s'han examinat formalment, Dukecynus ha segut reclasificado com un borhienoideo basal, part d'un grup de esparasodontes que inclouen a Lycopsis i Prothylacynus sense poder ser assignats a les famílies reconegudes de borhienoideos com Borhyaenidae o Thylacosmilidae.[3] Este animal, d'aspecte vagament similar al d'un llop i en dimensions similars, es caracterisava per un rostre estret i allargat (Goin, 1997), mentres que les seues dents sugerixen que era més carnívor que atres parents seus borhienoideos; provablement estava entre els majors depredadors terrestres de la fauna de la Venda. Els seus molar sugerixen afinitats propenques a l'espècie argentina Pseudolycopsis cabrerai (del periodo Chasiquense). Un eixemplar fragmentario de esparasodonte gran trobat en La Venda, consistent en part de la mandíbula i peces del húmer i el fèmur, UCMP 39250, reportat inicialment per Marshall (1978) com "#cf. Arctodictis",[4] pot pertànyer també a Dukecynus o a una espècie afí.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Goin, F. J. 1997 New clues for understanding Neogene marsupial radiations. In A history of the neotropical fauna. Vertebrate paleobiology of the Miocene in Colòmbia (ed. R. F. Kay, R. H. Maden, R. L. Cifelli & J. Flynn), pp. 185–204. Washington DC: Smithsonian Institution Press.
- ↑ Stephen Wroe, Christine Argot and Christopher Dickman. On the rarity of big fierce carnivores and primacy of isolation and area: tracking large mammalian carnivore diversity on two isolated continents. Proc. R. Soc. Lond. B (2004) 271, 1203–1211 1203, doi 10.1098/rspb.2004.2694
- ↑ Forasiepi, Analía M. (2009). “Osteology of Arctodictis sinclairi (Mammalia, Metatheria, Sparassodonta) and phylogeny of Cenozoic metatherian carnivores from South America”. Monografies del Museu Argentí de Ciències Naturals 6: 1–174.
- ↑ Marshall, L. Evolution of the Borhyaenidae, extinct South American predaceous marsupials. Berkeley: University of Califòrnia Press, 1978.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Marsupial 'dogs', 'bears', 'sabre-tooths' and 'weasels' of island South America: meet the borhyaenoids (blog de Darren Naish) (en anglés)
- Бестиарий - Доисторические животные - Prehistoric Fauna (reconstrucció de Dukecynus de Roman Uchytel)(en rus)