Antifer
Antifer és un gènero extint de la família Cervidae. Està integrat per 2 espècies. És el cérvido en registre més antic d'Amèrica del Sur; va viure des del Plioceno tardà, i tot el Pleistoceno fins al Holoceno enjorn, en el centre-sur de Sudamérica.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero Antifer va ser creat pel paleontòlec argentí Ameghino en l'any 1889.[2]
La seua validea va ser durant molt temps qüestionada per diversos autors,[3][4][5][6] fins que en l'any 1932 Kraglievich va donar els arguments definitius que varen demostrar l'efectiva existència de Antifer com una entitat genèrica independent,[7] establint aixina mateix les dos espècies que li són reconegudes com a integrants del mateix.
Este gènero es subdivide en 2 espècies:
- Antifer ultra (Ameghino, 1889)
- Antifer ensenadensis (Ameghino, 1889)
Distribució
[editar | editar còdic]Les seues espècies es varen distribuir en el sur del Brasil, Chile central, Uruguay, i les pampes del centre de la Argentina.
- Argentina.[8]
- província de Buenos Aires
- província de Corrents
- província d'Entre Rius
- riera Ensenar, departament Diamant.[9] Formació Riera Feliciano; Edat Lujanense sensu stricto. Espècie: Antifer ultra.
- província de Formosa
- Espècie: Antifer sp.
- província de Neuquén
- Espècie: Antifer ensenadensis.
- província de Santa Fe
- Brasil.
- Riu Gran del Sur
- Oest de l'estat (formació Touro Passo)
- Santa Vitòria do Palmar.[10]
- Chile.[11]
- Regió de Coquimbo
- Jaciment arqueològic Quebrada de Quereo I i II. (31°55′S-71°34′W) Espècie: Antifer ultra (A. niemeyeri)
- Regió Metropolitana de Santiago
- Jaciment arqueològic de Pudahuel. Espècie: Antifer sp.
- Regió d'O'Higgins
- Jaciment arqueològic Taguatagua 1 (TT-1) i 2 (TT-2) (34°30′S-71°06′W) Espècie: Antifer ultra (A. niemeyeri)
- Uruguay.
- Departament de Bot
- Formació Sopes
Característiques
[editar | editar còdic]Antifer és un gènero de cérvidos de tamany mijà a gran. Es caracterisa per presentar un cràneu gran, cavitats pre-orbitales aumentades, i apófisis paraoccipitales curtes. Els seus cornamentas són llargues, robustes, i en numeroses ramificacions; en el primer mogote o ocular (el primer forcall) colocat immediatament damunt de la base o unió en el cràneu; en totes les branques esclafades i eixamplades en els forcalls, prenent la forma de les del reno i del Megaloceros, i en forts recalats llongitudinals.[12][13]
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]A este gènero li'l relaciona a hàbitat càlits oberts, pròxims a chapulls en sabanes arbustivas, no a ecosistemes forestals de canopia tancada.[14] Pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era completament herbívora.
Abdós espècies varen viure fins al Holoceno enjorn, per #lo que varen conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius amerindios. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat l'equilibri poblacional de moltes de les espècies de megafauna suramericana, #lo que podria ser una de les causes de la seua completa extinció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carroll, R. L. (1988) Vertebrate Paleontology and Evolution. W.H. Freeman and Company.
- ↑ Ameghino, F. (1889) Contribució al coneiximent dels mamífers fòssils de la República Argentina. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova 6: 1-1027.
- ↑ Churcher, C.S. (1966) Observacions sobre el status taxonómico de Epieuryceros Ameghino, 1889 i les seues espècies I. truncus i I. proximus. Ameghiniana 10: 351-362.
- ↑ Lydekker, R. (1893) Estudis sobre els Ungulats extinguits de l'Argentina. Paleontologia Argentina. Anals del Museu de l'Argent 2:1-91.
- ↑ Lydekker, R. (1898) The deer of all lands: a history of the family. Cervidae, living and extinct. Rowland Ward: 329 p. Londres.
- ↑ Lydekker, R. (1915) Catalogue of the Ungulate mammals in the Britihsh Museum (Natural History) Vol. IV Artiodactyla, families Cervidae (deer), Tragulidae (chevrotains), Camelidae (camels and flames), Suidae (pigs andpeccaries), and Hippopotamidae (hippopotamuses). Rustees of the British Museum: 438p. Londres.
- ↑ Kraglievich, JL. (1932) Contribució al coneiximent dels cérvols fòssils de l'Uruguay. Anals del Museu d'Història Natural de Montevideo 2 (3): 355-438.
- ↑ Menégaz, A. N. (2000) Els Camélidos i Cérvidos del Cuaternario del Sector Bonaerense de la Regió Pampeana. Tesis Doctoral. Universitat Nacional de l'Argent, Argentina, 240 pp. (Inèdita).
- ↑ [1] Alcaraz, M. A.; S. B. Ferrero, & J. I. Noriega () Primer registre de Antifer ultra Ameghino, 1889 (Artiodactyla: Cervidae) en el Pleistoceno d'Entre Rius.
- ↑ Souza Cunha, F. L. i R.M.M. Magalhaes. (1981) Cervideos pleistocênicos de Santa Vitòria do Palmar, Rio Gran do Sul, Brasil. 2° Congresso Llatí-Americà Paleontologia (Porte Alegre), Anais II: 795-803
- ↑ Labarca I., Rafael & M. Alejandra Alcaraz (2011) Presència de Antifer ultra Ameghino (= Antifer niemeyeri Casamiquela) en el Pleistoceno tardà-Holoceno primerenc de Chile central (30-35ºS). (Revista Geològica de Chile) Andean Geology 38 (1): vol.38 nº.1 pp. 156-170. Santiago de Chile. giner de 2011ISSN: 0718-7106.
- ↑ Paula-Couto, Carlos (1979) Tractat de Paleomastozoologia. 1.ed. Rio de Janeiro: Acadèmia Brasileira de Ciências, 1979. 590p. cita: pág. 550.
- ↑ Perea, Daniel (2003) Osteologia comparada dels mamífers, partix II: Fauna cuaternária extinguida: ossos llarcs i esquelet extern. Edició VAIG DONAR.R.A.C. Montevideo: Facultat de Ciências, Universitat de la República, 2003. 88p.
- ↑ Menegaz, A.N; Ortiz-Jaureguizar, I. (1995) Els Artiodàctils. In Evolució biològica i climàtica de la regió Pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Un ensaig de correlació en el Mediterràneu occidental (Alberdi, M.T.; Leone, G.; Tonni, I.P.; editors). Museu Nacional de Ciències Naturals. Consell Superior d'Investigacions Científiques, Monografies 12: 311-337. Madrit.