Tapirus terrestris colombianus
Tapirus terrestris colombianus és la denominació científica d'una de les subespecies en que es dividix la espècie Tapirus terrestris, un mamífer perissodàctil del gènero Tapirus de la família dels tapíridos, denominada popularment com «tapir suramericà», «tapir de les terres baixes», o «tapir amazónico».[1][2] Esta subespecie es distribuïx en el centre de Sudamérica. Entre els seus noms comuns posseïx els de: danta colombiana o danta de la Serra Nevada de Santa Marta.
Distribució
Esta subespecie es distribuïx en selves primàries, en baixes #densitat de poblacions humanes, en àrees tropicals de baixa altitut al nort de la Cordillera Central en el nort de Colòmbia, i en valls interandinos. En la Serra Nevada de Santa Marta, departament de la Guajira, registres de chafades indicarien que encara sobreviu allí. Necessita confirmació la seua presència en la serranía de Sant Lucas i en el parc nacional natural Paramillo.
Es troba extinta en els departaments d'Atlàntic i Còrdova (Socorré, alt riu Sinú). Presenta poblacions en els departaments de Bolívar i del Magdalena, en colectas en El Orinoco, riu César, riu Guaimaral, Dibulla, Cacagualito, Serra Nevada de Santa Marta, etc. En el departament d'Antioquia és qüestionable la seua presència en el noroest departamental, basada en un registre en el municipi de Murindó, en el fronteriç departament de Va chocar, encara que sí habita en el sector noreste, en els municipis d'Anorí, Remeis, i Segòvia; possiblement també en els municipis de Saragossa i Amalfi, en la seua part nort. En el passat és possible que haja habitat en atres municipis a on hui no està present: Maceo, Port Berrío, Vegachí, Yalí, Yolombó, etc.[3]
La subespecie no passa a l'oest del riu Atrato en el departament de Va chocar, ni al nort del riu Ranchería, en el de La Guajira. Es va sospitar que els tapires de la conca del llac Maracaibo en Veneçola podrien pertànyer a esta subespecie.
Taxonomia
Esta subespecie va ser descrita originalment pel mastozoólogo nortamericà Philip Hershkovitz en l'any 1954,[4] basat en diferències craneals i de la seua morfologia externa i interna.[5]
El material de l'eixemplar tipo és el cràneu i la pell d'un macho jove capturat per Philip Hershkovitz en el 15 de juliol de 1942 (número original 438). Va ser depositat en la colecció del United States National Museum (USNM) Holotip: USNM 281389.
La localitat tipo és: «El Salat, alvertent oriental de la Serra Nevada de Santa Marta, carretera entre Valéncia i Poble Bell, en una altitut de 430 msnm, departament del Magdalena, Colòmbia».[6]
La seua coloració és notablement més pàlida que els tapires de les Guayanas i l'est de Sudamérica (Tapirus terrestris terrestris), i llaugerament més obscur i menys gris que Tapirus terrestris spegazzinii del Mate Grosso i el Chaco, el qual se situa en l'extrem opost de la gama de coloració de l'espècie.
Hàbitat
Esta subespecie habita, generalment associada a cursos fluvials o zones pantanosas, en selves tropicals primàries, en altituts des del nivell de la mar fins a generalment els 700 m s. n. m.
Costums
- Hàbits
Es tracta d'un tàxon d'hàbits solitaris o llimitat a menuts grups familiars, els que ampren per als seus contactes entre la densa vegetació un chiulit de to alt.
Delimita el seu territori per mig de piles d'excrements, l'orinat localisat, i la marcació olfativa de branques per mig de glándulas facials.
- Alimentació
Posseïx llocs de descans i uns atres d'alimentació; es trasllada entre ells per mig de l'us de senderes. S'alimenta en el crepúscul o durant la nit. La seua dieta és herbívora; ampra el seu #probòscide (nas mòvil) per a agarrar el seu aliment, el qual consistix principalment en fulls, fruts, etc.
- Predadores
Els seus principals predadores són el yaguareté (Panthera onca) i el puma (Puma concolor). A ells se suma el ser humà, puix esta espècie és caçada per a servir d'aliment o com a trofeu de caça deportiva.
- Reproducció
Pare només una crío (d'entre 4 i 7 kg) després d'una gestació d'entre 392 i 405 dies. El seu color és diferent al dels adults: sobre una base de castanyer obscur presenta motas i bandes llongitudinals de color blanc; esta librea la mantindrà fins als 8 mesos. Per 10 o 11 mesos la crío viu junt a la mare, fins que esta té una nova trobada sexual en un macho (les còpules ocorren cada 2 anys); en eixe moment la crío passa a ser independent, alcançant la seua madurea sexual als 2 anys en el cas de les femelles i als 4 quan es tracta dels machos.[7][8]
Conservació
Esta subespecie està inclosa en l'apèndix II del CITES. A nivell nacional, Colòmbia lo categoriza com a «espècie en Perill Crític».
La reducció del seu hàbitat natural i la caça sense control són les principals causes de la seua reculada numèrica. El seu hàbitat sofrix l'extracció maderera, la crema per a eliminar la selva, expandint aixina la frontera agrícola-ganadera. Li és indispensable per a poder sobreviure la conservació de grans selves tropicals. Ha sofrit extincions locals generant poblacions cada volta més fragmentades i menudes.[9]
La Llesta Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) ho cataloga com En Perill.
Vejau també
Referències
- ↑ . Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 5 de març de 2013.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Arias Alzate, A., Palau Vieira, J. A., & Muñoz-Durán, J. (2009). Nous registres de distribució i oferta d'hàbitat de la danta colombiana (Tapirus terrestris colombianus) en les terres baixes del nort de la Cordillera Central (Colòmbia). Mastozoología neotropical, 16(1), 19-26.
- ↑ Hershkovitz, P. (1954). Mammals of the northern Colòmbia, preliminary report No.7: Tapirs (Genus Tapirus), with a systematic review of American species. Proceedings of the United States National Museum. 103(3329):465-496.
- ↑ Padilla M. and R. Dowler (1994). Tapirus terrestris. Mammalian species 481:1-8.
- ↑ Florez F. K. (2006). Determinació de la distribució passada i #present de la danta de la Serra Nevada de Santa Marta (Tapirus terrestris colombianus Hershkovitz 1954) en el municipi de Dibulla, departament de la Guajira. Pp. 389, en: Llibre de resums, II Congrés Colombià de Zoologia (C Andrade, M Gonzalo, J Aguirre i JB Rodríguez- Mahecha, eds.). Editorial Panamericana Formes i impresos S.A.
- ↑ 1992. Mammals of the Neotropics. The Southern Cone. Volume 2. The University of Chicago Press.
- ↑ Brooks D. & J. F. Eisenberg (1999). Estat i biologia dels tapires neotropicales: perspectiva general. pp. 409-414, en: Maneig i conservació de la fauna selvada en Amèrica Llatina (T. G. Fang, O. L. Montenegro i R. I. Bodmer, eds.). Institut d'Ecologia, La Pau, Bolívia.
- ↑ Constantino I., D. Lizcano, O. Montenegro, & C. Solano (2006). Tapir de terres baixes Tapirus terrestris. pp. 106 en: Llibre roig dels mamífers de Colòmbia (JV M-Rodríguez, M Alberico, F Trujillo i J Jorgenson, eds.). Serie llibres rojos d'espècies amenaçades de Colòmbia. Conservació Internacional Colòmbia, Ministeri d'Ambient, Vivenda i Desenroll Territorial. Bogotà, Colòmbia.