Phyllotis pehuenche

Phyllotis pehuenche és una espècie de rosegador cricétido^[1] del gènero Phyllotis, els integrants del qual són denominats comunament rates orejudos o pericotes.^[2]^[3] Habita en l'oest del Con Sur de Sudamérica.

Taxonomia

Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2021 pels zoólogos Jorge Pablo Jayat, Pablo Teta, Agustina A. Ojeda, Scott J. Steppan, Jared M. Osland, Pablo Edmundo Ortiz, Agustina Novillo, Cecilia Lanzone i Ricardo Alberto Ojeda.^[4]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “10 km al sur de Les #Llenya, marge del riu Salat, en les coordenades: 35°10′55″S 70°42′00″O / -35.18194, -70.7</noinclude>, a una altitut de 1900 msnm, departament Malargüe, Mendoza, Argentina”.^[4]

Holotip

L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: CMI 6791 (número de camp original: RAO 126); es tracta d'un macho adult (classe d'edat 3) que inclou pell, esquelet i teixits. Va ser capturat el 23 de febrer de 2004 per Ricardo A. Ojeda. Es troba depositat en la colecció de Mamífers de l'Institut Argentí d'Investigacions de Zones Àrides (CMI), ubicat en la ciutat de Mendoza, en l'oest de l'Argentina.^[4] S'ha depositat una seqüència de 801 parells de bases del gen cytb en GenBank en el número d'accés MT 776482.^[5]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Phyllotis es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: phyllon, phyllou significa ‘full’ i ous, otos és ‘orella’.^[6]

L'epítet específic pehuenche (un sustantiu en aposició) és un epónimo que referix al grup ètnic a qui va ser dedicada, els pehuenches, amerindios que habiten en part de la geonemia d'esta espècie.^[4]

Caracterisació i relacions filogenético

Phyllotis pehuenche és de tamany mijà respecte a les espècies del gènero Phyllotis, pero alguna cosa gran per al context del complex P. xanthopygus. Els adults (classes d'edat 3) presenten una llongitut total del cos compresa entre els 230 i els 280 mm; la llongitut de la coa és d'entre 112 i 135 mm; la de l'orella s'ubica entre els 24 i els 27 mm; el pes corporal va de 36 a 74 g.^[4]

El pelaje dorsal és de coloració ocre groguenc clar, tènuement esguitat de negre; els flancs exhibixen una llaugera banda castany-groguenca; ventralmente predomina el gris blanquecino, el qual en alguns eixemplars està matisat en una tonalitat davant. Les orelles estan cobertes per escassos pèls de color castany-clar. Els peus atrassers són comparativament grans. La coloració de la coa no es veu molt bicolor (marró clar per dalt i blanc grisáceo per davall); és més curta o casi té el mateix llarc que les llongituts del cap i el cos sumades. Les mans i els peus estan completament coberts de curts pèls blancs. Els incisius superiors estan coberts frontalment per un esmalt de coloració taronja. Les séries d'molar superiors i inferiors són comparativament grans, pero prims.^[4]

Posseïx un cariotip de 2n = 38, FNa = 71-72.^[7]

Pertany a el “complex d'espècies Phyllotis xanthopygus”.^[4]

Història taxonómica

Estudis basats en evidència molecular varen sugerir que Phyllotis xanthopygus constituïa en realitat un complex d'espècies, caracterisat per clados geogràficament estructurats i genèticament divergents. En l'any 2021, un estudi va analisar poblacions del tàxon en sentit ampli que estan distribuïdes en les ales orientals dels Vages centrals, contrastant aixina dita hipòtesis filogenético molecular en evidència morfométrica, utilisant anàlisis univariados i multivariados. Com a resultat es varen reconéixer 4 clados als que els correspondria un nivell d'espècie; com para un d'ells no es contava en un nom disponible, es va procedir a descriure-la en un nou: Phyllotis pehuenche, gràcies al fort respal d'evidència morfològica i molecular quantitativa.^[4]

Distribució geogràfica i hàbitat

Esta espècie és endèmica del sector nort-occidental de la Patagonia argentina, en les províncies de: Mendoza (en l'austral departament Malargüe) i del Neuquén; en esta última té una distribució molt més àmplia, alcançant pel surest la marge esquerra del riu Limay.^[8] Va ser colectada en els departaments neuquinos de: Aluminé, Catán Lil, Collón Curá, Ñorquín, Picunches i Zapala.^[4]

Habita en ambients montanyosos en #elevació baixes i miges de les ales orientals dels Vages, en altituts entre 1000 i 2300 m s. n. m., en vegetació xerófila de estepas o arbustales espinosos, en hàbitats rocosos i vegas.^[9] Es troba en les ecorregiones alts Vages, monte i estepa patagónica. En part de la seua distribució és simpátrica i sintópica en una atra espècie congenérica: P. vaccarum.^[4]

Referències

↑ Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
↑ Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
↑ Chebez, J. C., Pardiñas, O. F., & Teta, P. (2014). Mamífers terrestres Patagonia: sur d'Argentina i Chile. FHN, Fundació d'Història Natural Félix de Azara.
↑ ^4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 Jayat, J. Pablo; Pablo Teta, Agustina A. Ojeda, Scott J. Steppan, Jared M. Osland, Pablo I. Ortiz, Agustina Novillo, Cecilia Lanzone, and Ricardo A. Ojeda (2021). The Phyllotis xanthopygus complex (Rodentia, Cricetidae) in central Vages, systematics and description of a new species. Zoologica Scripta. DOI: 10.1111/zsc.12510.
↑ Ojeda, A. A., Teta, P., Jayat, J.P., Lanzone, C., Cornejo, P., Novillo, A. and Ojeda, R.A. (2021). Phylogenetic relationships among cryptic species of the Phyllotis xanthopygus complex (Rodentia, Cricetidae). Zoologica Scripta, 00:1–13.
↑ Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.
↑ Labaroni, C. A., Malleret, M. M., Novillo, A., Ojeda, A., Rodriguez, D., Coll, P., and Lanzone, C. (2014). Karyotypic variation in the Andean rodent Phyllotis xanthopygus (Waterhouse, 1837) (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae). Comparatype Cytogenetics, 8, 369–381.
↑ Riverón, S. (2011). Estructura poblacional i història demogràfica de el “pericote patagónico” Phyllotis xanthopygus (Rodentia: Sigmodontinae) en Patagonia Argentina. Ph. D. Dissertation, Universitat de la República, Uruguay, 100 pp.
↑ Méndez, I., Martínez Carretero, I. & Peralta, I. (2006). La Vegetació del Parc Provincial Aconcagua (Alts Vages centrals de Mendoza, Argentina). Bolletí de la Societat Argentina de Botànica, 41(1-2):41–69.

[1] Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.

[otrosquesevan-2] Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.

[Chebez14-3] Chebez, J. C., Pardiñas, O. F., & Teta, P. (2014). Mamífers terrestres Patagonia: sur d'Argentina i Chile. FHN, Fundació d'Història Natural Félix de Azara.

[Jayat21-4] 4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 Jayat, J. Pablo; Pablo Teta, Agustina A. Ojeda, Scott J. Steppan, Jared M. Osland, Pablo I. Ortiz, Agustina Novillo, Cecilia Lanzone, and Ricardo A. Ojeda (2021). The Phyllotis xanthopygus complex (Rodentia, Cricetidae) in central Vages, systematics and description of a new species. Zoologica Scripta. DOI: 10.1111/zsc.12510.

[5] Ojeda, A. A., Teta, P., Jayat, J.P., Lanzone, C., Cornejo, P., Novillo, A. and Ojeda, R.A. (2021). Phylogenetic relationships among cryptic species of the Phyllotis xanthopygus complex (Rodentia, Cricetidae). Zoologica Scripta, 00:1–13.

[6] Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.

[7] Labaroni, C. A., Malleret, M. M., Novillo, A., Ojeda, A., Rodriguez, D., Coll, P., and Lanzone, C. (2014). Karyotypic variation in the Andean rodent Phyllotis xanthopygus (Waterhouse, 1837) (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae). Comparatype Cytogenetics, 8, 369–381.

[8] Riverón, S. (2011). Estructura poblacional i història demogràfica de el “pericote patagónico” Phyllotis xanthopygus (Rodentia: Sigmodontinae) en Patagonia Argentina. Ph. D. Dissertation, Universitat de la República, Uruguay, 100 pp.

[9] Méndez, I., Martínez Carretero, I. & Peralta, I. (2006). La Vegetació del Parc Provincial Aconcagua (Alts Vages centrals de Mendoza, Argentina). Bolletí de la Societat Argentina de Botànica, 41(1-2):41–69.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]