Monodelphis domestica

Archiu:Monodelphis domestica.jpg

colicorto gris (Monodelphis domestica)

El colicorto gris, o domèstic o brasiler (Monodelphis domestica) és una espècie de marsupial didelfimorfo de la família Didelphidae pròpia de Sudamérica; es troba en el centre i nordest de Brasil, este de Bolívia, oest de Paraguay i nort d'Argentina.

Esta espècie és utilisada com un organisme modele en laboratoris, i és el primer marsupial del com es va completar el mapa genètic. També li'l troba freqüentment en les tendes de mascotes exòtiques.

Descripció

És un animal relativament menut, en certa semblança als talps. En estat salvage, medixen entre 12 i 18 cm, i pesen entre 60 i 100 g; els machos són significativament majors que les femelles. En captivitat alcancen tamanys majors, aplegant en alguns machos a pesar 150 g. La seua coa —com ho denuncia el nom vulgar de tots els membres del seu gènero— és proporcionalment curta, en comparació a la majoria de les zarigüeyas, ya que medix de 5 a 9 cm.

El seu pelaje és gris o gris amarronado, en les parts ventrales llaugerament més clares i les pates casi blanques. La seua coa carix de pèls, llevat en la base. Té garres curves i ben desenrollades, i les pates tenen menudes almohadillas.

Les femelles carixen de marsupi visible, i típicament posseïxen tretze glándulas mamàries, que poden ser retretes dins del cos per uns músculs en la seua base.

Distribució i hàbitat

És una espècie típica de selves tropicals i zones arbustivas, que es troba també abundantment en zones de cultiu i ingressa en freqüència en edificis i inclús en vivendes habitades. La seua àrea de distribució és en Brasil, al sur de la selva amazónica, en els plans de l'est de Bolívia, el Chaco paraguayà i la província argentina de Formosa.

Comportament

La seua dieta es compon de menuts reptils, granotes, rosegadors i invertebrats, pero també de frutes. Busca dins de la vegetació del sol o els arbres per a capturar els seus assuts, llançant-se sobre elles —poden matar un assut del seu mateix tamany— i aprisionándolas en les seues garres, matant-les a continuació en un mordisco. També aprofita animals morts.

Tenen hàbits nocturns, i el seu horari de màxima activitat és el de les primeres tres hores despuix de la posada del sol. Són animals solitaris, i cada individu ocupa un àrea de 1000 a 2000 m², que marquen en la seua olor. Usa la seua veu per a defendre's, mentres s'alça sobre les seues dos pates posteriors.

Construïxen nius en fulls i corfes, a on passen la major part del dia; si es troben alluntats del seu niu, esperen la nit en clavills en les roques. Els nius femenins sense més complexos i consistents que els de els machos.

Reproducció

Només es junten per a aparearse, cridant a atres membres de la seua espècie en crits i chillidos. Es aparean tot l'any, d'acort al clima i l'alimentació, i apleguen a tindre sis ventrades anuals de sis a onze crío. Les femelles només presenten estro quan s'exponen a feromonas masculines, i la ovulació és induïda pel contacte en el macho.

La gestació dura catorze dies; a penes naixcuda, cada crío s'aferra a una mama, a on permaneix durant dos semanes. Com tots els marsupials, les crío naixen sense haver completat el seu desenroll, en un tamany d'a penes 1 cm de llarc i 0,1 g de pes. Naixen sense pèls, que els creixen unes tres semanes més vesprada, i òbrin els seus ulls en la quarta semana de vida. El seu desmame es produïx a les huit semanes de vida.

Apleguen a la madurea sexual als cinc o sis mesos de vida, i viuen uns quatre anys en captiveri.