Monodelphis domestica
El colicorto gris, o domèstic o brasiler (Monodelphis domestica) és una espècie de marsupial didelfimorfo de la família Didelphidae pròpia de Sudamérica; es troba en el centre i nordest de Brasil, este de Bolívia, oest de Paraguay i nort d'Argentina.
Esta espècie és utilisada com un organisme modele en laboratoris,[1] i és el primer marsupial del com es va completar el mapa genètic. També li'l troba freqüentment en les tendes de mascotes exòtiques.
Descripció
[editar | editar còdic]És un animal relativament menut, en certa semblança als talps. En estat salvage, medixen entre 12 i 18 cm, i pesen entre 60 i 100 g; els machos són significativament majors que les femelles.[2] En captivitat alcancen tamanys majors, aplegant en alguns machos a pesar 150 g.[3] La seua coa —com ho denuncia el nom vulgar de tots els membres del seu gènero— és proporcionalment curta, en comparació a la majoria de les zarigüeyas, ya que medix de 5 a 9 cm.[2]
El seu pelaje és gris o gris amarronado, en les parts ventrales llaugerament més clares i les pates casi blanques. La seua coa carix de pèls, llevat en la base.[2] Té garres curves i ben desenrollades, i les pates tenen menudes almohadillas.[4]
Les femelles carixen de marsupi visible, i típicament posseïxen tretze glándulas mamàries,[5] que poden ser retretes dins del cos per uns músculs en la seua base.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie típica de selves tropicals i zones arbustivas, que es troba també abundantment en zones de cultiu i ingressa en freqüència en edificis i inclús en vivendes habitades.[2] La seua àrea de distribució és en Brasil, al sur de la selva amazónica, en els plans de l'est de Bolívia, el Chaco paraguayà i la província argentina de Formosa.
Comportament
[editar | editar còdic]La seua dieta es compon de menuts reptils, granotes, rosegadors i invertebrats, pero també de frutes. Busca dins de la vegetació del sol o els arbres per a capturar els seus assuts, llançant-se sobre elles —poden matar un assut del seu mateix tamany— i aprisionándolas en les seues garres, matant-les a continuació en un mordisco. També aprofita animals morts.[2]
Tenen hàbits nocturns, i el seu horari de màxima activitat és el de les primeres tres hores despuix de la posada del sol. Són animals solitaris, i cada individu ocupa un àrea de 1000 a 2000 m², que marquen en la seua olor. Usa la seua veu per a defendre's, mentres s'alça sobre les seues dos pates posteriors.[2]
Construïxen nius en fulls i corfes, a on passen la major part del dia; si es troben alluntats del seu niu, esperen la nit en clavills en les roques. Els nius femenins sense més complexos i consistents que els de els machos.[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]Només es junten per a aparearse, cridant a atres membres de la seua espècie en crits i chillidos.[2] Es aparean tot l'any, d'acort al clima i l'alimentació, i apleguen a tindre sis ventrades anuals de sis a onze crío. Les femelles només presenten estro quan s'exponen a feromonas masculines, i la ovulació és induïda pel contacte en el macho.[6]
La gestació dura catorze dies; a penes naixcuda, cada crío s'aferra a una mama, a on permaneix durant dos semanes. Com tots els marsupials, les crío naixen sense haver completat el seu desenroll, en un tamany d'a penes 1 cm de llarc i 0,1 g de pes.[7] Naixen sense pèls, que els creixen unes tres semanes més vesprada, i òbrin els seus ulls en la quarta semana de vida.[2] El seu desmame es produïx a les huit semanes de vida.[8]
Apleguen a la madurea sexual als cinc o sis mesos de vida, i viuen uns quatre anys en captiveri.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . SFBR. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2007. Consultat el 6 de novembre de 2014.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Macrini, T.I.(2004).Mammalian Species.760
- pp. 1–8.
- ↑ Fadem, B.H. & Rayve, R.S.(1985).publicació of Reproduction and Fertility.73(2)
- 337–342.
- ↑ Hamrick, M.W.(2001).publicació of Anatomy.198
- 683–688.
- ↑ Robinson, I.S., et al.(1991).Reproduction, Fertility, and Development.3
- 295–301.
- ↑ Harder, J.D., et al.(1993).publicació of Experimental Zoology.266
- 463–479.
- ↑ Encyclopedia of Life
- ↑ VandeBerg, J.L.(1989).Australian publicació of Zoology.37
- 235–247.