Phaner pallescens
El lémur d'orelles ahorquilladas pàlit (Phaner pallescens) és una espècie de mamífer primat de la família Cheirogaleidae. Com tots els lémurs és endèmic de l'illa de Madagascar i es distribuïx en una franja costera a l'Oest i Noroest de l'illa, des de Toliara fins a Soalala.[1]
En una talla d'entre 23 i 29 cm, una coa de 29 a 37 cm i un pes mig de 333 gr és el lémur més menut i també el més clar del gènero. El seu hocico està nuet i les dents són menudes, característiques que ho diferencien clarament del restant. L'esquena és de color marró grisáceo en lluentors plateados; la pancha és de color blancuzco a groguenc pàlit. El dibuix negre en forma de forqueta, que partint de cada ull s'unix en la nuca i continua en una llínea dorsal i que dona nom als membres d'este gènero, és difuminado i sí aplega a la base de la coa. Esta és més obscura per un costat en els últims tres quartos. Mans i peus són llaugerament més obscurs que el cos.
La seua dieta és molt inusual, alimentant-se d'exsudats arbòreus fonamentalment. Estos exsudats, com els de l'arbre Terminalia, posseïxen suficients proteïnes, de manera que l'ingesta d'insectes és molt menor que en atres espècies. Les femelles són dominants en els llocs d'alimentació.
La reproducció és estacional i té lloc durant unes poques semanes a l'any. La còpula es produïx en octubre i novembre, encara que ya abans es produïxen conductes precopulatorias. Les taxes de reproducció són baixes, en 0,3 crío per femella i any que naixen entre giner i març.
Es troba en boscs secs tropicals caducifolios secundaris des del nivell de la mar fins als 800 m d'altitut, podent-se adaptar a les plantacions d'arbres exòtics. Té hàbits arbòreus i nocturns. Durant el dia dormitan en forats d'arbres o en nius de fulls fets per lémurs del gènero Mirza, utilisant els nius i oquedades més altes per a evitar la competència en atres lémurs. Solen dormir #solo o en parelles, compartint el niu durant tres dies. Abandonen estos nius al anochecer i la seua màxima activitat, incloent vocalisacions, es produïx una hora despuix de la posada de sol.
Esta espècie és la millor estudiada del gènero, en lo relatiu a organisació social i comportament. Els grups familiars estan composts per una parella d'adults i els seus descendents que ocupen uns territoris ben definits i estables d'unes 3 a 10 ha. Quan estan actius solen alluntar-se uns d'uns atres una mija de 100 m per a evitar la competència en l'alimentació. Les femelles són dominants front a machos veïns. Les pautes de acicalamiento es produïxen entre machos, femelles i jovenils, cara a cara, i a voltes penjant boca avall. La densitat de població varia entre els 50 i els 400 individus per km², depenent de la zona estudiada.
El seu estatus en la Llista Roja de la UICN és de «en perill d'extinció», puix la seua població ha caigut en els últims 24 anys, en tres generacions, a la mitat, i s'estima que decreixerà un atre tant fins a 2022. Açò és per la pèrdua d'hàbitat, sobretot pel fòc i l'agricultura associada, a la recolecció de llenya i a la crema per a pastures.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Schwitzer, C., R. A. Mittermeier, I. I. Louis Jr & M. C. Richardson (2013). «Family Cheirogaleidae (mouse, gigant mouse dwarf and fork-marked lemurs)», in: Mittermeier, R. A. Rylands, A. B. & Wilson, D. I. eds (2013). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 951. ISBN 978-84-96553-89-7.