Canis simensis

Archiu:Ethiopian wolf (Canis simensis citernii) 2.jpg

llop etíope (Canis simensis)

El llop etíope, llop abisinio, chacal del Semién o caberú (Canis simensis) és una de les espècies de cánidos més rares i amenaçades del planeta, puix la seua població total no aplega a 550 individus que es troben en vàries àrees aïllades de les montanyes d'Etiopia, per damunt dels 3000 m s. n. m.. Estes àrees es reunixen en dos grups majors separats pel Gran Valle del Rift, constituint dos subespecies separades: C. s. simensis al noroest i C. s. citernii al surest. Esta baixa població escassament distribuïda convertix al llop etíope en el cánido salvage més rar del món i el carnívor més amenaçat d'Àfrica.

Pel seu aspecte recorda més a un gos domèstic primitiu com el dingo que al típic llop d'Eurasia. Medix entre 90 i 100 cm de llarc i entre 25 i 34 d'altura sobre els muscles. El pes és d'11,5 kg en les femelles i de 14 a 18,5 kg en els machos. El cos és grácil, dotat de morro, orelles i pates llargues. El pelaje és rojós-anaranjado en casi tot el cos, tornant-se blanc en l'interior de les orelles, entorn als ulls, boca, gola, pancha, peus, cara interna de les pates i de la coa. Esta última és poc llarga i poblada, de color negre des de la mitat a la punta i blanc i roig en el restant.

El hàbitat característic d'esta espècie és el prat de tipo afro-alpí. S'alimenta casi exclusivament de rosegadors, destacant-se entre estos les rates-tope jagantes (Tachyoryctes macrocephalus), que constituïxen prop del 40 % dels aliments que ingerixen. Complementen la seua dieta en llebres i carronya, encara que en molt rares ocasions alguns individus cooperen per a donar mort a antílops i menudes cabres i ovelles domèstiques. Salvant estes circumstàncies excepcionals, els llops etíope passen el dia aguaitant rosegadors o destruint els seus caus per a capturar-los, sempre en solitari.

Recentment, es va observar a llops etíope alimentar-se del néctar de la flor Kniphofia foliosa, també coneguda com el póker roig etíope. Este descobriment, va ser documentat pel Ethiopian Wolf Conservation Programme (EWCP) i publicat en la revista Ecology, revela que estos animals visiten fins a 30 flors en un sol viage, #lo que podria convertir-los en polinisadors accidentals en transportar polen en els seus hocicos. Açò torna al llop únic per eixecutar la primera interacció coneguda entre una planta i un gran depredador com a polinisador.

En les zones a on sofrixen la persecució humana, estos animals abandonen els seus hàbits diürns i es tornen crepusculares o nocturns.

Els llops etíope viuen en menuts grups, de marcada estructura jeràrquica, que es componen de dos o més femelles i uns cinc machos emparentats. Marquen el seu territori (5-15 m² —metros quadrats—) en orina i heces i ho defenen dels intrusos. Existix una parella dominant que es reproduïx cada any i a la que els individus subordinats ajuden en la crío de la seua prole. En rares ocasions, les femelles subordinades també es reproduïxen.

El llop abisinio es va separar en temps recents del llop de Eurasia i Norteamérica (Canis lupus), el seu parent més propenc, en acabant de que els seus ancestros aplegaren a Abissínia procedents d'Aràbia. La presència de gossos caçadors com els licaones o llops pintats va impedir que els nous immigrants colonisaren les vastes sabanas africanes, forçant al llop etíope a convertir-se en un depredador de montanya especialisat en la caça de rosegadors. Considerat en perill d'extinció per la IUCN, el llop etíope té les seues majors amenaces en la destrucció del seu hàbitat natural, l'hibridació en gossos asilvestrados, la persecució directa dels ganaders que ho consideren un perill per a les seues raberes i la transmissió de malalties forànees com la ràbia. En 1990, la població del parc nacional de les Montanyes Bele es va reduir de 440 a 160 eixemplars en només dos semanes, precisament per esta raó. Debido a ello, el zoólogo Claudio Sillero Zubiri, de la Universitat d'Oxford, està treballant activament en una vacuna oral que protegixca als llops etíope d'esta malaltia que els transmeten els seus parents domèstics.