Anar al contingut

Canis aureus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 06:05 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:033 Golden jackal in Keoladeo National Park Photo by Giles Laurent.jpg
chacal comú (Canis aureus)


El chacal comú o dorat (Canis aureus) és una espècie de mamífer carnívor de la família Canidae. El seu parent pròxim és el llop en el seu aspecte extern, en una llongitut compresa entre 76 i 104 centímetros, una altura que oscila entre els 38 i els 50 centímetros i un pes d'entre 8 i 15 quilos en la seua edat adulta. No obstant, a diferència del llop habita preferentment en regions de clima més càlit, des d'Itàlia i els Balcans en Europa fins al sur de Rússia, Àsia Menor i Central aplegant fins a la Índia i part d'Indochina. En el continent africà està present en àmplies zones del nort i sobretot en la regió oriental. A principis d'abril de 2023 es va avistar per primera volta un eixemplar salvage en territori espanyol en la localitat de Salvatierra, Província d'Àlaba.[1] Pese a confirmar-se el seu orige salvage, es desconeix l'estatus d'una hipotètica població real d'este cánido en la zona. Habita principalment en terrenys de maleza espessa i zones pantanosas i baixes i, sobretot, en els canyars. És un animal que caça únicament durant la nit; pero que delata la seua presència en els seus forts i característics ahucs.

Té una alimentació molt variada: menuts rosegadorés, aus que anidan a ras de el sol, insectes, reptilés, #carronya i detritus pròxims als assentaments humans. Pot caçar en manades o en parelles, i llavors ataca en èxit a assuts relativament grans o les seues crío com: corders, cabres, impalas etc.[2] En les regions a on és abundant, la seua presència no resulta molt desijada. El seu modo de vida només ha pogut ser estudiat en una época recent, especialment en Àfrica oriental. Passa el dia amagat en els caus que excava en l'espessor, en els clavills de les roques o en antics refugis abandonats per atres animals. En elles la femella pare cap al més de març unixques críos cegues i sense pèl, que s'independisen a la veta de 3 a 4 mesos i alcancen la madurea sexual en el determini d'un any.

Té temperament molt agressiu lo que li permet donar baralla i espantar a buitres, també és capaç d'atacar hienes i atres espècies de cánidos com els rabosots orejudos.[2]


Referències

[editar | editar còdic]