Ernest Lawrence

Ernest Orlando Lawrence (Canton, Dakota del Sur, 8 d'agost de 1901-Pal Alt, Califòrnia, 27 d'agost de 1958) va ser un químic nuclear nortamericà conegut sobretot per l'invenció, utilisació i millora del ciclotrón, i pel seu treball posterior en la separació isotòpica de l'urani durant el Proyecte Manhattan. Va fundar dos laboratoris d'investigació nuclear: Berkeley i Livermore. En 1939 va rebre el Premi Nobel de Física per les seues investigacions. Graduat de les universitats de Dakota del Sur i Minnesota, va obtindre un doctorat en física en Yale en 1925. En 1928 va ser contractat com a professor associat de física en la Universitat de Califòrnia, i dos anys més vesprada es va convertir en el professor titular més jove. Una vesprada en la seua biblioteca estava intrigado pel diagrama d'un accelerador que produïa partícules d'alta energia. Meditava cóm podria fer-ho més compacte i va tindre l'idea de construir una cambra d'acceleració circular entre els pols d'un electroimant. El resultat va ser el primer ciclotrón.

En els següents anys va construir una série de ciclotrones cada volta més grans i costosos. El seu Laboratori de Radiació (Radiation Laboratory) es va convertir en un laboratori oficial de l'Universitat de Califòrnia en 1936, en Lawrence com a director. Va recolzar l'us del ciclotrón tant en investigacions de física com de radioisòtops per a us mèdic. Durant la Segona Guerra Mundial va desenrollar la separació isotòpica electromagnètica en el Laboratori de Radiació. Va utilisar un dispositiu conegut com calutrón, un híbrit entre un espectrómetro de masses estàndar i el ciclotrón. Es va construir una enorme planta de separació electromagnètica en Oak Ridge, que va aplegar a ser coneguda com «I-12». El procés era ineficiente, pero funcionava.

Despuix de la guerra, va participar en la campanya pel patrocini governamental d'importants programes científics, i va ser defensor de la «gran ciència» (Big Science), que requerix maquinària de gran tamany i inversió quantiosa. Va respalar fermament la campanya d'Edward Teller per a un segon laboratori d'armes nuclears, que Lawrence va emplaçar en Livermore. Despuix de la seua mort, els Regentes de l'Universitat de Califòrnia renombraron el Laboratori de Radiació de l'Universitat de Califòrnia en Livermore i el Laboratori de Radiació de la Universitat de Califòrnia en Berkeley i com a Laboratori Nacional Lawrence Livermore i Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, respectivament, com a homenage al científic. L'element químic número 103 rep el nom de lawrencio en el seu honor.