Haplophaedia aureliae
.jpg){kind=link}
El calzadito verdoso norteño[1] (Haplophaedia aureliae), també denominat zamarrito verdoso (en Equador i Panamà), calzoncitos verdoso o helechero comú (en Colòmbia) o colibrí pantaló verdoso,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes) pertanyent al gènero Haplophaedia. És natiu de l'extrem oriental d'América Central i del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta per les montanyes de l'extrem oriental de Panamà i adjacent noroest de Colòmbia, per les tres cadenes andinas de Colòmbia i per la pendent oriental dels Vages d'Equador. També existixen registres en el nort de Perú.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna i fins a localment abundant en les seues hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides montanas i pre-montanas en la zona subtropical, en altitutés entre 1500 i 3100 m, més abundant per baix dels 2500 m.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie H. aureliae va ser descrita per primera volta pels ornitólogos francesos Jules Bourcier & Étienne Mulsant en 1846 baix el nom científic Trochilus aureliae; el seu localitat tipo és: «Bogotà».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Haplophaedia» és una combinació de les paraules del grec «haploos» que significa ‘pla’, i «phaidros» que significa ‘lluent’; i el nom de l'espècie «aureliae», és un homenage a Aurélie Hénon esposa del botànic francés Jacques Louis Hénon.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie Haplophaedia assimilis va ser tractada en el passat com una subespecie de la #present i com a espècie plena, el calzadito verdoso sureño, a partir de l'any 2000.[5] Una nova Proposta No 923 al Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) de tractament com conespecíficas va ser unànimement rebujada.[6]
La subespecie proposta H. aureliae bernali Hernández-Camacho & Romero-Zambrano, 1979, de Santander, en el centre nort de Colòmbia, es considera indistinguible de subespecie nominal.[3][2]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen sis subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Haplophaedia aureliae floccus (Nelson), 1912 – extrem est de Panamà i adjacent noroest de Colòmbia (cerro Mali, cerro Tacarcuna)
- Haplophaedia aureliae galindoi Wetmore, 1967 – extrem est de Panamà (cerro Pirre).
- Haplophaedia aureliae caucensis (Simon), 1911 – montanyes del surest de Panamà fins als Vages occidentals i centrals de Colòmbia.
- Haplophaedia aureliae aureliae (Bourcier & Mulsant), 1846 – Vages orientals i provablement la pendent oriental dels Vages centrals de Colòmbia.
- Haplophaedia aureliae russata (Gould), 1871 – pendent oriental dels Vages d'Equador (al sur per lo manco fins a l'oest de Pastaza).
- Haplophaedia aureliae cutucuensis Schuchmann; Weller & Heynen, 2000 – pendent oriental en el sur d'Equador (cordillera de Cutucú i cordillera del Còndor). Provablement esta subespecie registrada en el nort de Perú.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 129.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Avibase. Consultat el 06 de setembre de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Haplophaedia aureliae en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Haplophaedia , p. 186; aureliae, p. 61»
- ↑ Schuchmann, K.-L., Weller, A.-A. & Heynen, I.(2000).Ornithologischer Anzeiger.39: 17-42ISSN 0940-3256.
- ↑ Remsen, J.V. & Lane, D.(octubre de 2021).South American Classification Committee.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.