Anar al contingut

Calidris alpina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:07 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant)
correlimos comú (Calidris alpina)


El correlimos comú, playero comú, playero pechinegro, playero ventrinegro o zarapico gris (Calidris alpina) és una espècie d'au Charadriiforme de la família Scolopacidae comuna en les zones humides d'Europa. Crío en les regions del Àrtic. Les aus que crían en el nort d'Europa i Àsia són migradores de llarga distància, invernando en les costes de la península ibèrica, Àfrica, Surest asiàtic i Orient Mig. Les aus que anidan en Alaska i l'àrtic canadenc realisen migracions curtes a les costes del Pacífic i Atlàntic de Nortamèrica, encara que les aus que crían en el nort d'Alaska invernan en Àsia.

El Correlimos comú és un au molt gregaria en hivern, que en ocasions forma grans bandadas en marismas o plages d'arena. És una de les limícolas més comunes en les seues zones de cria i invernada. Té una llongitut típica de 17–21 cm i 32–36 cm d'envergadura d'ala. L'adult en plomall de cria té un distintiu ventre negre. En hivern el plomall és bàsicament gris per damunt i blanc per davall. Les pates són negres aixina com el pico que està llaugerament curvat cap a avall. Posseïxen un reclam molt distintiu,[1] i els adults, llistats en primavera, són de fàcil identificació.[2]

El niu, en el sol, és en forma de tassa, revestit d'herba, posseint 4 ous en una única nidada, de maig a juliol. S'alimenta picoteando en el fango, buscant cucs, insectes i moluscs.


La seua distribució és molt àmplia: en estiu, des de chapulls i illes del nort d'Europa i la tundra, fins al sur europeu, en zones de marismas, plajas i desembocaduras.

Subespecies

Es coneixen dèu subespecies de Calidris alpina que es distinguixen principalment pel grau de rojez en el plomall nupcial i la llongitut del pico:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

La població reproductora europea s'estima a principis de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en unes 350 000 a 570 000 parelles reproductores. La majoria d'elles, de 200 000 a 300 000 parelles en Islàndia, que pertanyen a la subespecie Calidris alpina schinzii.

  1. Dunlin Species Account - Cornell Lab of Ornithology
  2. Hume, Rob. 2002. Guia de camp de les aus d'Espanya i Europa. Edicions Omega ISBN 84-282-1317-8